L'exfutbolista Weah, pròxim president de Libèria

L'antiga estrella del futbol i senador George Weah, de 51 anys, serà el pròxim president de Libèria al guanyar la segona volta de les eleccions presidencials. Amb el 98,1% dels vots escrutats, Weah, del Congrés pel Canvi Democràtic (CCD), obté el 61,5% dels vots enfront d'un altre candidat, el vicepresident Joseph Boakai, del partit de la Unitat (PU), que es queda en el 38,5%. 

L'exfutbolista ja va guanyar la primera volta dels comicis celebrats el 10 d'octubre passat, quan va obtenir el 38,4% dels vots i va deixar Boakai, de 73 anys, en un segon lloc amb el 28,8% dels sufragis.

L'exdavanter del Mònaco, el PSG i del Milan en la dècada dels 90 i únic africà guanyador d'una Pilota d'Or prendrà possessió del càrrec el pròxim dia 22 de gener, en substitució de la que ha sigut presidenta d'aquest país anglòfon de l'Àfrica occidental els últims anys, Ellen Johnson Sirleaf, guanyadora del premi Nobel de la pau el 2011. 

Més de dos milions d'electors van ser cridats a anar a votar per culminar el primer traspàs de poders entre dos presidents elegits democràticament en 73 anys. Sirleaf és l'única dona que ha arribat a una presidència d'Estat a l'Àfrica, després de vèncer en els comicis del 2005 i resultar reelegida sis anys després.

Equip de transició

Sirleaf va firmar dimarts passat un decret pel qual estableix un "equip de transició", format per diversos ministres, per organitzar una "transferència ordenada del poder" al seu successor.

Notícies relacionades

Els turistes de l’accident a l’Aràbia Saudita eren de la província de Barcelona

El Iemen trenca amb els Emirats per recolzar els separatistes del sud

En herència, Weah rep un país que ha aconseguit la retirada de la missió de pau de l'ONU, activa des del 2003 fins al 2016, així com la retirada de totes les sancions que les Nacions Unides havien aplicat al país després de les devastadores guerres civils (1989-1996 i 1999-2003), que van deixar més de 250.000 morts.

No obstant, també s'enfrontarà a una economia seriosament afectada per la crisi de l'Ebola, que el 2014 va matar gairebé 5.000 persones i que va finalitzar el 2016 amb una caiguda de l'1,6 % del PIB.