El "xinès de la cantonada" que va arribar a president

La vida política d'Alberto Fujimori ha sigut vertiginosa. Quan era un autèntic desconegut va trencar totes les regles i previsions electorals al Perú i va aconseguir la presidència el 1990 per sobre del que llavors era el gran favorit, l'escriptor Mario Vargas Llosa, que va comptar amb el suport del poder econòmic dels oligarques del país. Una gran sorpresa.

Davant un aparell electoral de grans dimensions,  Fujimori, un enginyer agrònom, es va limitar a fer campanya pujat dalt d'un tractor, mentre que els seus seguidors, al principi el seu cercle familiar, es dedicaven a enganxar adhesius amb la seva cara i el logotip del seu nou partit "Canvi 90" als vehicles de transport públic. "Votaré el xinès", era una de les frases més recurrents els dies previs als comicis, en segona volta. I és que per a molts peruans, Fujimori, encara que d'origen japonès, representava el xinès dels barris populars de les ciutats peruanes, el "xinès de la cantonada", gent humil, treballadora i honesta.

Fujimori, un 'nikkei', així es coneixen els nascuts fora del Japó però de pares japonesos, va arribar a la presidència enmig del caos polític, econòmic i social en què estava sumit el país. El seu predecessor, el populista Alan García, havia deixat el Perú en bancarrota i en una situació de violència extrema, en què participaven els maoistes de Sendero Luminoso, el procastrista Moviment Revolucionari Tupac Amaru (MRTA), l'Exèrcit, un grup paramilitar format pel Govern de García i grups armats del narcotràfic. El Perú era llavors el més gran productor de fulla de coca.

Redreçar l'economia

Malgrat que 'El Xinès' va aconseguir redreçar l'economia -no sense grans sacrificis per part de la població- molt aviat va mostrar el seu caràcter polític més autoritari. Dos anys després d'assumir la presidència i davant els obstacles de l'oposició a les seves reformes, Fujimori va donar un autocop, va tancar el Congrés i va suspendre la Constitució. D'aquells primers anys daten també les causes per les quals més tard, el 2009,  va ser acusat i condemnat a 25 anys de presó.  L'autoria mediata (amb domini del fet) de dues matances perpetrades el 1991 i 1992 pel grup militar encobert Colina, amb un total de 25 morts, i el segrest agreujat del periodista Gustavo Gorriti i de l'empresari Samuel Dyer el 1992.

D'aquell any data també un dels grans èxits del seu mandat de deu anys (1990-2000), la captura del líder de Sendero Luminoso, Abimael Guzmán, cosa que li va valer ser nomenat home sud-americà de l'any per la revista nord-americana 'Time'.  La lluita contra els grups armats de Fujimori, no obstant, va tenir també la seva cara més fosca. El desembre de 1996, un comando de 14 guerrillers del MRTA va assaltar la residència de l'ambaixador japonès a Lima, plena de convidats. Quatre mesos després, forces especials de l'Exèrcit van entrar a l'edifici i van matar tots els assaltants. La imatge d'un arrogant Fujimori caminant amb aire triomfalista entre els cadàvers dels guerrillers estesos i cosits a trets a les estances de la residència va donar la volta al món.

Gran xarxa de corrupció

Notícies relacionades

L'expresident peruà Alberto Fujimori és indultat per raons humanitàries

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Fujimori va confiar i es va aliar durant el seu mandat amb el sinistre Vladimiro Montesinos, avui a la presó, l'home que no només va col·laborar en les violacions dels drets humans sinó que també va ser el creador d'una gran xarxa de corrupció. El pas a la presidència de Fujimori va venir precisament pel suborn a un congressista de l'oposició. En un vídeo fet públic el setembre del 2000, després d'haver renovat Fujimori la presidència mesos abans, es veia Montesinos entregant diners al diputat. D'aquí es va començar a estirar el fil. El novembre d'aquell any, el Congrés va destituir Fujimori com a president.

L'exmandatari va fugir al Japó i des d'un hotel de Tòquio va enviar una fax renunciat a la presidència.  Al país nipó va estar fins al 2005. Llavors va intentar tornar al seu país per presentar-se a les presidencials de llavors, però va ser detingut a Xile i extradit el 2007. Va ser jutjat i condemnat a la presó. Els seus fills, dedicats a la política, han perseguit des d'aleshores el seu indult, sobretot la seva filla Keiko, excandidata a la presidència en dues ocasions, el 2011 i el 2016.