Anar al contingut

RELACIONS BILATERALS

Erdogan visita demà Grècia en un viatge històric

Feia 65 anys que un president turc no trepitjava territori grec

Adrià Rocha Cutiller

Erdogan visita demà Grècia en un viatge històric

Kayhan Ozer

L'última vegada que va passar, el món era en blanc i negre, la República de Turquia a penes complia 29 anys i Grècia encara tenia família reial. El 1952, Celal Bayar, el tercer president turc, va visitar Atenes per demostrar -o intentar-ho- que els anys de guerres i deportacions entre els dos països s'havien acabat, que Turquia i Grècia, ja aliats de l'OTAN, deixaven les seves diferències enrere.

Però aquella visita, fa 65 anys, va ser l'última: des d'aleshores, cap president turc ha trepitjat Grècia.

Va ser un rumor, tres anys després, el 1955, el que ho va trencar tot. A inicis de setembre d'aquell any va aparèixer la notícia a Turquia que la casa on havia nascut Mustafà Kemal Atatürk -que és a Salònica, Grècia- havia sigut atacada.

Era mentida, però va ser igual. Grups de nacionalistes turcs van sortir al carrer a Istanbul i a altres ciutats i van atacar i van destrossar i van cremar cases, negocis, esglésies i escoles; la majoria regentades o de propietat de ciutadans turcs de la minoria grega. El pogrom va servir perquè els més de 110.000 grecs que, llavors, vivien a Turquia, marxessin a Grècia. Ara, a la península d'Anatòlia, hi viuen només uns 3.500 turcs d'origen grec, segons el Govern. Menys del 3%.

En resposta, Grècia va aprovar una llei que permetia prendre-li la nacionalitat grega a un ciutadà grec que no fos d'ètnia grega i que decidís sortir del país.

I la seva mala relació va continuar: el 1974, després d'un cop d'estat, el govern ultranacionalista de Xipre va aprovar l'enosi (unió) de l'illa a Grècia. Turquia no ho va acceptar i, per protegir els turcs que habitaven i habiten a Xipre, va envair el nord del país. Des d'aleshores Xipre viu partida en dos; separada per un mur que, fins al 2003, ningú podia travessar.

Bones perspectives

Però en la dècada dels noranta, Turquia va començar els tràmits d'entrada a la Unió Europea, i Grècia, membre de la UE des del 1981, acaba acceptant-la com a candidata.

Des d'aleshores, la tensió s'ha anat rebaixant. Erdogan va visitar Atenes el 2004 i el 2010, quan era primer ministre, i ara, després de 65 anys de l'última vegada amb Celal Bayar, ho farà com a president.

Erdogan es reunirà amb el president grec, Prokopios Pavlopoulos, i amb el primer ministre, Alexis Tsipras, amb qui s'espera que pugui arribar a alguna mena d'acord que serveixi per avançar en el procés de pau a Xipre. Les negociacions entre turcoxipriotes i grecoxipriotes estan, ara mateix, completament parades fins que se celebrin eleccions el febrer del 2018 a la part grega de l'illa.

Grècia i Turquia -juntament amb el Regne Unit, l'anterior metròpolis-, com a països garants de Xipre, s'han de posar d'acord si l'illa vol, després de més de 40 anys, ser reunificada.

Durant la reunió entre Erdogan i Tsipras, a més, està programada la discussió de projectes d'infraestructura comuns, com la creació de noves rutes de vaixell a l'Egeu i la construcció d'una línia de tren d'alta velocitat que uneixi Istanbul i Atenes.

Però també hi haurà problemes: s'espera que Erdogan li demani personalment a Tsipras que extradeixi vuit militars turcs que, durant la nit del cop d'estat del juliol del 2016, van fugir en helicòpter a Grècia. Un cop en territori de la UE, van demanar asil.

Turquia va protestar i va demanar l'extradició dels seus militars, però el Tribunal Suprem grec va estipular que si eren enviats a Turquia no se'ls garantiria un judici just. Tots vuit, de moment, segueixen refugiats a Grècia.

0 Comentaris
cargando