Crisi a Zimbàbue

Mugabe renuncia a la presidència de Zimbàbue després de 37 anys en el poder

Milers de persones celebren als carrers d'Harare la fi de l''era Mugabe'

Es llegeix en minuts

El president Robert Mugabe, al capdavant de Zimbàbue durant 37 anys, ja és història. El mandatari va renunciar ahir al poder, una setmana després que l’Exèrcit i els seus antics aliats s’alcessin contra ell. Enrere queden gairebé quatre dècades d’ostentació de poder que Mugabe va iniciar com a heroi de la independència per evolucionar cap al dictador que ha arruïnat el país. Està previst que avui mateix es nomeni el nou president del país africà.

Davant la seva resistència a abandonar el poder, el Parlament va iniciar ahir un procés d’impeachment que va quedar interromput perquè, en el seu decurs, el president de 93 anys va firmar la seva carta de renúncia definitiva. Milers de persones van sortir als carrers d’Harare, la capital, per celebrar el final de l’era Mugabe. Clàxons de cotxes van sonar amb balls improvisats per aclamar la fi del mandat de l’home que ha liderat el país –com a primer ministre, primer, i com a president, després– des de la seva independència el 1980.

El detonant de l’alçament militar va ser la destitució del vicepresident Emmerson Mnangagwa el passat dia 6, forçada per la facció del partit governant, per facilitar el camí de les ambicions de la primera dama, Grace Mugabe, de 52 anys, de convertir-se en la successora del seu marit en el poder. La seva esposa també és coneguda amb el sobrenom de Gucci Grace per la seva afició als articles de luxe.

De llibertador a dictador

El partit cofundat per Mugabe, el ZANU-PF, va optar per destituir el veterà líder com a número u de la formació i el va substituir per Mnangagwa, a més d’expulsar Grace Mugabe i els seus aliats. Però res semblava importar al president de 93 anys, ni el rebuig popular ni el del seu partit, fins al punt que la formació li va donar un ultimàtum i va iniciar els tràmits per arrencar una moció de censura que, finalment, no es va consumar per la renúncia definitiva de Mugabe.

Educat i cortès, Mugabe va arribar al poder després d’una guerra d’independència de la Gran Bretanya que va durar set anys, quan va ser nomenat el primer primer ministre negre. En els compassos inicials del seu mandat, va oferir reconciliació entre les parts enfrontades i va auspiciar un boom econòmic. Però no va passar gaire temps fins que va començar a desfer-se dels opositors. De l’inici del seu mandat es recorda l’esclafament d’una revolta a la província de Matabeleland, amb més de 20.000 civils morts. La troballa de fosses li va costar l’acusació de genocida.

Et pot interesar

Després de dos mandats com a primer ministre, Mugabe va propugnar un canvi constitucional i va ser escollit president el 1990, poc després de morir la seva primera dona, Sally, vista per molts com l’única persona capaç de contenir el dictador.

Quan, en el marc d’una reforma agrària a finals de segle XX, una massa enfurismada de ciutadans negres va envair les granges de blancs, Mugabe, sense moure un dit per evitar-ho, va justificar els assalts com «una correcció de les injustícies colonials». Les incautacions de granges van suposar la ruïna d’una de les economies més dinàmiques de l’Àfrica, amb el col·lapse dels guanys provinents del comerç exterior i l’inici d’una hiperinflació. L’economia del país va minvar al voltant d’un terç entre el 2000 i el 2008, amb un atur que va arribar al 80%.