L'Exèrcit deté Mugabe i pren el control de Zimbàbue

L’Exèrcit de Zimbàbue ha agafat el control del país mentre manté en arrest domiciliari el president Robert Mugabe i la resta de la seva família. Els militars neguen que es tracti d’un cop d’Estat i afirmen que és una acció contra els «criminals» de l’entorn del mandatari africà més longeu. Tot sembla indicar que la rebel·lió pretén impedir que el vell dirigent de 93 anys –que està al capdavant del país des del 1980, any de la independència– permeti que la seva dona, Grace Mugabe, de 52 anys, sigui la seva successora en el poder.

«No és un cop d’Estat militar contra el Govern. Això va en contra dels que envolten el president, els que han comès crims que causen patiment social i econòmic al país i que volem portar al davant de la justícia», va declarar dimarts a la nit el general SB Moyo, un dels principals responsables militars del país. «Assegurem a la nació que la seva excel·lència el president (...) i la seva família estan sans i estalvis i que la seva seguretat està garantida», va assegurar Moyo en una intervenció televisiva.

Els primers moviments de l’Exèrcit es van produir dimarts a la tarda, quan vehicles blindats van començar a prendre posicions en llocs estratègics de la capital, Harare. Poques hores abans, el cap de les Forces Armades, Constantine Chiwenga, va advertir que es prendrien «mesures correctives» si continuava la purga de veterans en el partit de Mugabe. Chiwenga es referia al cessament la setmana passada del vicepresident del país, Emmerson Mnangagwa, de 75 anys, considerat successor a la presidència i molt pròxim a la cúpula militar.

Mnangagwa, un heroi de la guerra d’independència, va fugir a Sud-àfrica després del seu cessament i, en un comunicat, va advertir: «Aviat controlarem els ressorts del poder al nostre bell i dividit país». El partit del president, el ZANU, va respondre llavors que aquestes paraules suggerien una «conducta de traïció» destinada a «incitar a la insurrecció i al desafiament violent de l’ordre constitucional».

Els uniformats bloquegen des de dimarts els carrers que donen accés a edificis governamentals, al Parlament, al Tribunal Suprem i a l’oficina del president. La televisió sud-africana News24 informava al seu torn d’una forta presència militar a la carretera que porta a la residència rural de Mugabe, al districte de Zvimba (a l’est d’Harare), així com en els mitjans de comunicació i als accessos a l’aeroport internacional de la capital, famós recentment com a Robert Mugabe i que opera amb relativa normalitat.

Ordre constitucional

La primera connexió de Mugabe amb l’exterior des que va començar aquest cop de força va ser amb el president sud-africà, Jacob Zuma, via telefònica. Segons la presidència sud-africana, Mugabe va comunicar a Zuma que estava bé, encara que confinat a la seva residència. Zuma va dir que estava «molt preocupat» per la situació i, en nom de l’Organització Regional de l’Àfrica Austral, que presideix, va informar que havia enviat dos dels seus ministres a Harare. El secretari general de la Unió Africana, el guineà Apha Condé, va denunciar «el que sembla un cop» i va exigir «la restauració immediata de l’ordre constitucional».

La forta presència militar als carrers no ha alterat la vida diària a la capital. Almenys fins ahir. Els comerços i negocis funcionaven amb normalitat, encara que el volum de trànsit era mínim. «No m’agrada l’Exèrcit, però em fa feliç saber que Mugabe se’n va, potser així aquest país podrà començar a desenvolupar-se una altra vegada», va manifestar a l’agència Reuters Rumbi Katepfu, una veïna d’Harare. «No m’hauria pensat mai que això pogués arribar a passar. Crèiem que Mugabe i Grace eren invencibles», va afegir.

Polítiques progressistes

Notícies relacionades

Mugabe, el líder més longeu

El comtat de Texas va rebutjar, pel seu alt preu, una xarxa d’alerta

«Estem contents amb el que està passant», va afirmar exultant Keresenzia Moyo, una mestressa de casa de 65 anys. «Necessitem canvis en aquest país. La situació és patètica. L’economia està estancada». Moyo va celebrar que es tracti d’una venjança entre la cúpula del poder i que no afecti «la gent corrent».

Mugabe ha disfrutat durant molt de temps de cert suport al seu país i a l’estranger gràcies a la seva lluita per la independència i les polítiques socials progressistes que va posar en marxa quan va arribar al poder. Amb el temps, no obstant, es «va convertir en una càrrega per al seu poble, perquè va concentrar tot el poder, com un dictador», explicava Tafadzwa Masango, un desocupat de 35 anys. «Mugabe ha d’empaquetar les seves coses i deixar Zimbàbue», va dir.