Fills de mafiosos en adopció a Calàbria

Des del 2012, entre 30 i 40 fills de mafiosos calabresos han sigut apartats de les seves respectives famílies i han entrat en un procés d’adopció. Una mesura que es va posar en marxa aquell any per allunyar els menors de la violència i que ara l’Òrgan del Poder Judicial (CSM) ha demanat fer extensiva a tot Itàlia. Una proposta que no està exempta de polèmica. La decisió està ara en mans del Parlament i el Ministeri de Justícia.

Quan va entrar en vigor fa cinc anys la normativa, les autoritats van crear un equip d’emergència format per policies, assistents socials i psicòlegs que actuen quan existeix una evidència sobre la coneguda com a «escola mafiosa paral·lela». Es presenten als domicilis, tramiten la supressió de la pàtria potestat i gestionen l’acollida per altres famílies, lluny del seu territori, o en centres anomenats «casa família» on reben una altra mena d’educació. De vegades, els pares presenten denúncia, però fins ara no han guanyat un sol plet.

La decisió d’apartar de l’ambient mafiós als menors de la ‘Ndrangheta, la màfia de Calàbria, es va començar a gestar ja fa bastants anys, després que el 2001 la policia va gravar una conversa entre un membre de la màfia amb el seu fill mentre l’acompanyava a l’escola. «Has d’entendre’m bé, molt bé, el que et dic», explicava el pare al petit. «Existeix un concepte de llei... existeix la llei, els carrabiners, el jutge.... i existeix un concepte de família... ¿Em segueixes? Bé, doncs, la família no es regeix mai per la llei, sinó que fa justícia per si mateixa... Llavors es diu que aquestes persones són de la ‘Ndrangheta, o sigui, que si fan mal al meu fill, jo no vaig a la policia a dir-los que li han fet mal. Jo agafo a qui ho ha fet i el mato, perquè t’ha fet mal, ¿entens com funciona?», exposava el pare.

«Ah, això és la màfia», responia el menor. «Sí, significa això. Hi ha els mafiosos que trafiquen amb drogues i fan coses lletges, però també els mafiosos que són homes d’honor», afegia el pare. «¿Què significa això? –prosseguia–. Doncs que en comptes d’adreçar-se a l’alcalde, al sergent o a altres, tots es dirigeixen a ell per explicar-li... ‘que si el meu fill no vol anar a l’escola, que si necessita diners o trobar feina’. Doncs [el mafiós] ho fa tot, la llei és ell». El fill llavors assenyalava que la mestra els havia ensenyat que els mafiosos van contra la llei, i el pare llavors replicava: «Els mafiosos van contra la llei perquè tenen prou força per fer justícia per ells mateixos».

Sol·licitud d'ajuda al jutge

Un altre cas ben conegut i que va passar en la mateixa època va ser el de deu dones –entre mares, filles, germanes i nores de membres de la ‘Ndrangheta que van morir en una emboscada– que es van presentar davant el jutge de menors Roberto Di Bella per demanar-li que els ajudés a apartar els menors de l’ambient de la màfia. «Són rebels, violents, amb la passió de les armes i odi cap a l’Estat. Els implorem que se’n vagin, però no ens escolten. Si segueixen així els mataran. Emporteu-vos-els, ensenyeu-los que existeixen altres mons, altres homes, altres paraules», van exposar llavors.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Aquests casos i les nombroses operacions policials en què els agents van trobar menors vigilant armes i droga, disparant als seus adversaris del clan o cometent altres menes de delictes –pels quals al ser menors no podien ser castigats– van accelerar la decisió que fins avui afecta la màfia calabresa.

La mesura d’allunyar els nens de les seves famílies «no s’aplica mai amb lleugeresa», defensa Federico Cafiero De Raho, exfiscal de Reggio de Calàbria que davant les crítiques que es tracta d’«una intromissió intolerable en el context familiar» argumenta que s’ha d’entendre «que el clan mafiós imparteix a la seva canalla regles oposades a les naturals». «S’ha d’optar per la vida i no pas per la mort, per això intentem desarrelar el vell concepte de família. Ara són els mateixos pares els que, des de la presó, ens demanen que donem una possibilitat als seus fills, la possibilitat de viure». «És l’única solució per apartar-los d’un destí ineluctable» i al mateix temps permetre’ls experimentar «contextos culturals i de vida alternatius al context deteriorat del seu origen», conclou.