Milers de francesos protesten contra la reforma laboral de Macron

Convocada per la Confederació General del Treball (CGT) a finals de juny, quan el Govern no havia donat a conèixer encara el contingut de la reforma laboral, la jornada de mobilització que ahir va fer sortir al carrer milers de manifestants a França és la primera gran prova del mandat d’Emmanuel Macron. Segons els convocants van desfilar per tot el país 400.000 persones, unes 223.000 segons la policia.  

Modificar el codi laboral, amb la finalitat d’abaratir l’acomiadament i donar més poder negociador a les empreses, és només una de les moltes mesures que Macron vol tirar endavant per «alliberar les energies» d’un país que, segons ha dit ell mateix, «odia les reformes».

El seu pla per fer els canvis estructurals que altres països europeus van emprendre fa dècades figurava en el programa electoral que el va portar a l’Elisi i va ser un gest a Berlín i Brussel·les. Però els que ahir contestaven la reforma a la plaça de la Bastilla, des d’on va sortir la manifestació parisenca, li recordaven a Macron que en la primera volta de les presidencials només va tenir el 24% dels vots.

«No va ser una marea plena a vessar d’entusiasme a favor de les seves reformes. No es pot parlar de majoria», reflexionava Aline, farmacèutica jubilada de 63 anys i simpatitzant de la França Insubmisa. La policia va xifrar en 24.000 els manifestants de París, mentre que la CGT va parlar de 60.000. No van arribar als 29.000 que el març del 2016 van protestar contra la reforma laboral de François Hollande. No obstant, el secretari general de la CGT, Philippe Martinez, ho va considerar un èxit.

En la seva opinió, s’ha demostrat el fort descontentament social amb la política de Macron que apunten els sondejos. Per Martinez la jornada era també un test sobre la capacitat de mobilització de la CGT en un context marcat per la divisió del front sindical. Ni Força Obrera (FO), sindicat amb una gran presència en la funció pública, ni la reformista CFDT es van sumar a la convocatòria, encara que a París hi havia molts banderins de les dues centrals. A la CGT es va unir així mateix el sindicat estudiantil UNEF.

El líder de la França Insubmisa, Jean Luc Mélenchon, va desfilar a Marsella, ciutat per la qual és diputat. Des d’allà va llançar un enèrgic missatge al president: «Aquest país no vol ser un país liberal. Això és França, no Anglaterra», va dir, convençut que les mobilitzacions obligaran el Govern a fer marxa enrere.

La pugna contra la reforma laboral amaga una altra batalla pel lideratge de la contestació social. Mélen-chon, que aspira a convertir-se en la principal oposició al president, ha convocat una marxa de la França Insubmisa a París el pròxim 23 de setembre contra el que considera «un cop d’Estat social». Dos dies abans tornarà a trepitjar el carrer la CGT.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

En el seguici parisenc hi van participar el candidat socialista en les recents presidencials, Benoît Hamon, i el secretari nacional del Partit Comunista Francès (PCF), Pierre Laurent. El vicepresident del Front Nacional, Florien Philippot, es va sumar a la marxa dels firaires, que van bloquejar diverses carreteres d’accés a París contrariats per una circular d’abril que els obliga a presentar una oferta pública per muntar les seves instal·lacions de fira.

En el sector del transport les crides a la vaga van tenir una repercussió limitada. Es van veure afectats els trens de rodalies que uneixen la capital amb la perifèria, però el metro va funcionar amb normalitat i les línies d’alta velocitat van circular sense problemes.