Les FARC ja són partit polític

Les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van renéixer formalment ahir sense armes i convertides en el partit Força Alternativa Revolucionària del Comú. El fusell ha cedit el seu lloc com a emblema a una rosa vermella. Del plural es passa al singular. El que es manté inalterable en relació amb el passat insurgent són les sigles FARC.

El partit polític sorgit dels acords de pau amb el Govern va ser presentat amb el programa que orientarà les accions en la vida pública de l’exguerrilla. La flamant FARC va decidir sortir al rescat del «pensament crític i llibertari» de l’esquerra a nivell mundial i local. Encara que no hi ha referències concretes al llegat teòric de Carlos Max i Vladímir Lenin, el document fundacional defineix el projecte emergent de «revolucionari», i es proposa atorgar a la dona «un lloc central en la lluita contra la dominació i l’explotació pròpies de l’ordre social vigent».

Primera prova electoral 

La FARC, que en virtut del pacte subscrit amb el Govern s’ha garantit la seva presència al Congrés, tindrà la seva primera prova electoral l’any que ve. Els nou pètals que envolten una estrella roja seran a partir d’ara el seu símbol. Iván Márquez, un dels comandants de l’antiga insurgència, va explicar el significat de la flor. «Vam voler trobar al Congrés un símbol universal i per aquest motiu hi ha la rosa. Volem que quan vegin una rosa vegin la FARC. La rosa té molts significats positius, aquí esperem tots els colombians que vulguin un canvi i no entrarem en el debat de què significa el nom o el logo, aquí el més important són les idees».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

El cert és que el nom elegit no va engendrar unanimitat entre els que van deliberar en el congrés fundacional: 628 delegats van votar a favor d’una connexió més gran amb els orígens, malgrat les immediates associacions amb els aspectes més dolorosos del conflicte armat: les morts i els segrestos. Els 264 delegats que van votar-hi en contra s’inclinaven per la proposta més renovadora i encapçalada per l’excomandant Timoleón Jiménez: Nova Colòmbia. La idea de reinventar-se amb un acrònim fresc, que no remetés a un passat que no concita unanimitats, va ser derrotada. No van trigar a arribar les crítiques extrapartidàries. «Es queden amb el pecat i sense les armes. Hi ha sigles que no venen ni un farcell en un desastre!», va assenyalar l’analista polític Víctor De Currealugo.

En rigor, les antigues FARC no han sigut originals en el seu baptisme postconflicte. Abans ho havia fet a Colòmbia l’M-19. Els salvadorencs del Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN), el Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) de Nicaragua i la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG) van prendre en el seu moment la mateixa decisió i van conservar els seus noms.