Guam: una petita illa estratègica

L’escalada d’amenaces retòriques entre el règim de Kim Jong-un i Donald Trump ha posat en la diana nord-coreana, i sota els focus, Guam, una illa a l’Oceà Pacífic petita (549 quilòmetres quadrats) però d’importància estratègica per als Estats Units.

La més gran de les illes de l’arxipèlag de les Marianes (poblada des de fa mil·lennis pels chamorro que encara són la majoria dels illencs, colònia espanyola entre el 1565 i el 1898, i dels Estats Units des d’aleshores amb l’excepció de dos anys i mig d’ocupació japonesa en la guerra mundial), Guam es va convertir el 1950 en territori organitzat no incorporat.

Els seus poc més de 160.000 habitants són nord-americans de naixement però ni paguen els impostos de Washington ni tenen dret a votar en les eleccions presidencials. Tenen autogovern limitat, una petita legislatura, un governador popularment elegit i un representant a la Cambra de Representants del Congrés (sense dret a vot). El governador, Eddie Calvo, intenta que la preocupació no alteri la vida local.

Notícies relacionades

Trump torna a la càrrega contra Corea del Nord: "Potser no vaig ser prou dur"

Corea del Nord anuncia que l'atac a Guam és qüestió de dies

Encara que el turisme és la seva principal font d’ingressos, la segona és l’Exèrcit dels Estats Units, propietari del 30 % de l’illa, on té importants i estratègiques instal·lacions. Al nord hi ha la base aèria d’Andersen, usada en la guerra del Vietnam i de la qual al juliol es van enlairar dos bombarders supersònics en resposta a dues proves de míssils balístics intercontinentals nord-coreans. Al sud hi ha una base naval, amb submarins nuclears claus per a missions d’intel·ligència a la regió, i una estació de la Guàrdia Costanera.  

Avui hi ha 7.000 militars dels Estats Units, però el Pentàgon té plans per traslladar a l’illa de Guam, entre els anys 2024 i 2028, milers de marines actualment basats a Okinawa (Japó).