Corea del Nord anuncia que l'atac a Guam és qüestió de dies

Corea del Nord atacarà una base dels EUA al Pacífic amb llum i taquígrafs. La presentació en públic del pla trenca la casuística de llançaments clandestins i sorprenents, obre la fase de l’acció després de setmanes de tediosa confrontació retòrica i força Donald Trump a prendre decisions delicades. Tant Pyongyang com Washington semblen disposats a convertir aquesta crisi en alguna cosa més que les que cíclicament assolen la península.

Quatre míssils Hwasong-12 sobrevolaran les prefectures japoneses de Shimani, Hiroshima i Kochi i recorreran 3.356,7 quilòmetres en  un vol de 1.065 segons (una mica menys de 18  minuts) abans d’enfonsar-se a 30 o 40 quilòmetres de l’illa de Guam. Els preparatius estaran a punt diumenge i només faltarà la firma de Kim Jong-un, líder i comandant en cap. L’informe detallat del general Kim Rak-gyom va arribar a l’agència oficial KCNA amb l’aclariment que les (llavors) últimes declaracions de Trump «han enfurismat els artillers dels míssils Hwasong». De «munt de bajanades» va qualificar les amenaces de Trump d’enviar-los «fúria i foc com no s’ha vist mai abans al món».

   

    

La coincidència en el temps de Kim Jong-un i Trump explica que l’arsenal dialèctic d’amenaces i invectives sigui intercanviable per primera vegada en 70 anys. «El diàleg no és possible amb aquest paio mancat de raó i només la força pot convèncer-lo», va dir el general sobre el milionari novaiorquès. «Si pensen tan sols a atacar (...) els passaran coses que no havien cregut mai possibles», replicava aquest hores després.

«Potser la declaració [del foc i la fúria] no va ser prou dura», va dir Trump a la premsa al seu club de golf de Bedminster (Nova Jersey). No va aclarir si està valorant un atac preventiu: «No parlem d’això, mai ho fem». I sense tancar la porta a negociacions («Sempre les considerarem») va suggerir que és una estratègia fracassada: «Han estat negociant 25 anys», en àcida referència al «feble i inefectiu» Bill Clinton i a Barack Obama, qui «ni tan sols volia parlar d’això». «Jo en parlo. Algú ho ha de fer», va reblar.

El pols

Corea del Nord acumula dècades d’amenaces de destrucció 'urbi et orbe' però no havia anticipat mai els seus plans amb detall. Els experts en debatien ahir les raons. Potser és un anunci encobert que els seus míssils canviaran a partir d’ara el mar del Japó per zones més pròximes a la base militar dels EUA. Potser pretén aclarir que cauran a les aigües pròximes i evitar la resposta nord-americana que podria desencadenar l’amenaçant visió de projectils dirigint-se directament cap a la seva base. O potser només busca irritar Trump traspassant una altra de les seves línies vermelles.

El cert és que Pyongyang controla els tempos. Kim Jong-un va guanyar el pols a Trump al llançar dos míssils intercontinentals després que el president nord-americà hagués promès impedir-ho, va contestar a les seves amenaces amb el pla d’atacar Guam i ara l’empeny a un dilema: tolerar que els míssils s’enfonsin a un grapat de quilòmetres de terreny dels EUA o arriscar-se que fracassin els seus sistemes de defensa.

Els EUA han invertit més de 200.000 milions de dòlars en escuts antimíssils des que Ronald Reagan va somiar amb un blindatge inexpugnable per a la guerra freda. Els seus resultats, però, s’allunyen de l’eficàcia absoluta fins i tot en proves realitzades en condicions ideals. Si fallessin en la intercepció d’un sol dels míssils, l’Exèrcit més poderós del món quedaria abocat a un ridícul indigerible i obriria dubtes de la seva capacitat per protegir els seus aliats. No és un repte que Trump pugui superar amb un altre parell de tuits incendiaris.

Conflicte "improbable"

Notícies relacionades

Trump torna a la càrrega contra Corea del Nord: "Potser no vaig ser prou dur"

Guam: una petita illa estratègica

La certesa de les conseqüències desastroses d’una guerra permet cert optimisme en la incontinència. «No és probable que Corea del Nord ataqui els EUA. No només seria el final del règim dels Kim sinó del país. Sí que són més probables xocs militars amb Corea del Sud, com n’hi ha hagut en el passat. I no és clar que els EUA i la Xina es veiessin involucrats un altre cop com en la guerra de Corea. El món està en mans diferents ara», diu Jiyoung Song, experta en estudis coreans de l’Institut d’Àsia de la Universitat de Melbourne.

El Japó, el cel del qual haurien de solcar els míssils nord-coreans, va denunciar la «provocació per a la regió i per a la seguretat de la comunitat internacional». El portaveu governamental, Yoshihide Sug, va dir que «mai» ho tolerarien, però les seves defenses antimíssils notenen prou potència.