26 d’oct 2020

Anar al contingut

La descomposició del socialisme francès

Una auditoria revela un deteriorat clima laboral al Partit Socialista

La formació posa en venda la seva històrica seu al carrer de Solférino per afrontar una pèssima situació financera

Irene Casado

La descomposició del socialisme francès

MARTIN BUREAU

El mes d’abril passat, després de ser eliminat en la primera volta de les eleccions presidencials, el Partit Socialista (PS) francès rebia, en paraules del seu candidat, Benoît Hamon, «una derrota electoral i moral». El mes de juny passat, els resultats de les eleccions legislatives posaven novament la formació entre les cordes: el PS passava de controlar la majoria a l’Assemblea Nacional, a comptar només amb 45 diputats juntament amb els seus socis ecologistes.
  

 Després de la patacada, la mateixa nit de la segona volta d’aquests comicis, el primer secretari del PS, Jean-Christophe Cambadélis, dimitia del seu càrrec. Així començava la tràgica història de descomposició del Partit Socialista a França. Com una fruita en plena putrefacció, sembla que el problema del PS no es limita al desencant dels seus votants, decebuts d’un quinquenni socialista poc brillant, sinó que traspassa les fronteres de la seva impopular imatge pública. 
    

L’octubre del 2016, la formació va recórrer als experts del gabinet Syndex, empresa especialitzada en la prevenció de riscos psicosocials a la feina, per realitzar una auditoria sobre el clima laboral que regnava a la Rue de Solférino, seu del PS a París. Segons les informacions revelades pel diari digital Mediapart, després de tres mesos d’auditoria, l’empresa va retransmetre el balanç a la formació. Només hi ha una còpia del citat document –per evitar possibles fugues– i els seus resultats són esfereïdors.
  

 La investigació del diari francès ha permès esbossar les grans línies de l’estudi, «Syndex va enviar un qüestionari a 124 treballadors, el 64% va accedir a respondre, el 39% dels quals van denunciar violències a la feina». Es tracta –explica 'Mediapar't– «de 31 persones, és a dir, d’una quarta part dels efectius». Segons les seves informacions, els auditors es fan ressò d’una «situació antisocial», de «lògiques de clan» i de llocs «on la paraula no és possible».

I és que sembla que darrere de les portes del número 10 de la Rue de Solférino, seu del PS des de 1986 i ara en venda per raons «polítiques i financeres», segons confirmava el 3 d’agost passat el setmanari satíric 'Le Canard Enchaîné', l’ambient laboral sembla poc o gens idíl·lic. «Mecanismes de degradació del treball (…) absència de confiança interna en augment», són alguns dels problemes detectats pels auditors durant el seu pas per l’emblemàtic edifici.
    

Segons el mateix estudi, el cercle de Jean-Christophe Cambadélis, aleshores primer secretari de la formació, patia especialment aquest clima «antisocial»: «Hi ha una forta exigència per part del gabinet del primer secretari en termes de resultats sense tenir en compte les competències individuals, col·lectives o tècniques de què disposa Solférino (…) la comunicació per part del gabinet del primer secretari és, de vegades, rude (…) pressió induïda per les modalitats de cooperació amb l’oficina del primer secretari (…)».
    

En definitiva, Cambadélis i el seu entorn semblen sortir-ne mal parats en termes socials i relacionals, creant així «un espai on no hi ha lloc per a la confiança, on no es parla i on els treballadors tenen la sensació que ‘se’ls amaguen certes coses’», relata 'Mediapar't.
  

 No obstant, resoldre aquesta fosca situació laboral no serà una de les prioritats del PS que preveu ara, segons les informacions del diari francès, un «evident pla social». I és que, la formació socialista s’enfronta a una verdadera crisi financera: la dotació anual que rep per part de l’Estat passarà de 24,8 milions d’euros a 6,5 milions.