La guerra dels nens

Les ferides del Congo, lluny de cicatritzar, cada vegada estan més obertes. Les Nacions Unides han denunciat que 251 persones, entre elles 62 nens, van ser assassinades a la regió de Kasai entre el març i el juny d’aquest any. D’aquells 62 menors, 30 tenien menys de 8 anys. L’ONU tem que l’abast de la massacre sigui molt més gran a l’haver trobat 80 fosses comunes al mateix territori congolès.

Aquestes són les víctimes d’un conflicte que s’ha intensificat des de l’agost del 2016, quan l’Exèrcit regular va matar el líder de la milícia Kamuina Nsapu, un grup armat contrari al Govern. Des d’aleshores, els membres de la guerrilla han matat policies i militars com a venjança i s’han dedicat a reclutar nens i nenes per portar a terme aquests atacs. Les forces governamentals segueixen intentant abatre aquest grup de nens soldat mal armats. «La gran majoria dels Kamuina Nsapu són criatures, de 7 anys les més petites», segons afirma un portaveu del Govern.

Les Nacions Unides també denuncien que el conflicte té «una dimensió ètnica», a l’haver-se fet servir membres de diferents grups (Tchokwe, Penja i Tetela) per atacar els nens de la milícia Kamuina Nsapu, i que el que ocurre va pel camí de convertir-se en una «neteja ètnica».

Mutilacions i violacions

Segons el testimoni de persones que s’han vist obligades a fugir a Angola per l’escalada de la violència, tots dos bàndols han perpetrat assassinats sumaris, violacions múltiples i mutilacions. Així mateix, els supervivents han evocat «els crits de les persones cremades vives, la visió dels seus parents perseguits i sacrificats i la seva pròpia fuga, terroritzats». Alguns d’aquests refugiats a Angola presentaven ferides greus i mutilacions, com un nen de només 7 anys completament desfigurat al qual li faltaven diversos dits.

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va denunciar ahir que aquests delictes, que han sigut comesos per les dues parts del conflicte a la regió de Kasai, poden constituir crims de lesa humanitat. Fins ara, el conflicte ha causat 1,3 milions de desplaçats interns i un total de 300.000 refugiats, 30.000 d’ells només a Angola.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Al seu informe, l’ONU recomana al Govern congolès de Joseph Kabila que investigui de manera independent aquests crims i que no faci servir la violència a la regió com a excusa per no convocar eleccions, que han sigut posposades en reiterades ocasions, l’última vegada al·legant aquest conflicte. Kabila, que va assumir el poder el 2001 quan van assassinar el seu pare, estava obligat a convocar eleccions el 2016.

La República Democràtica del Congo està sumida en una guerra inacabable des de fa més de 20 anys. Les línies mestres d’aquest conflicte tenen a veure amb la competició de diferents actors pel control de territoris que contenen minerals, or i petroli principalment. Hi ha hagut una liberalització de sectors industrials que no han donat solucions per erradicar la pobresa i la corrupció –i l’autoritarisme– del Govern. Una investigació recent portada a terme per l’oenagé britànica Global Witness es va fer ressò de la desaparició de 750 milions de dòlars que es van transferir de companyies mineres a agències tributàries estatals entre el 2013 i el 2015. Més enllà dels minerals, la guerra també és un bon negoci.