La reforma sanitària de Trump trontolla per les desercions republicanes

Hauria d'haver estat una passejada triomfal, la culminació de vuit anys d'una persecució contínua i implacable contra l''Obamacare', la reforma sanitària de Barack Obama que els republicans han demonitzat fins a l'extenuació des que es va aprovar, el 2010. Però ni tan sols amb el control de les dues cambres del Congrés i gairebé una dècada per meditar una alternativa, estan sent capaços de “derogar i reemplaçar” la llei llegada pels rivals demòcrates.

La reforma sanitària del Partit Republicà de Donald Trump s'està enfonsant abans de votar-se i tot i després que l'Oficina de Pressupostos del Congrés (CBO, en la sigla en anglès) estimés que deixarà 22 milions de nord-americans sense assegurança, 15 milions d'ells durant el primer any de ser aprovada. Almenys nou senadors republicans s'oposen a la llei, cosa que ha forçat el partit a endarrerir-ne la votació.

EL SENAT VA TREBALLAR EN SECRET

El desori és colossal. Durant moltes setmanes, el Senat va treballar en secret, sense debatre la seva proposta en audiències públiques ni obrir-la a les esmenes dels demòcrates, per millorar la reforma sanitària que van aprovar els republicans a la Cambra de Representants. Però el text refet segueix sent objectivament aterridor. En contra de les promeses de Trump, que va perjurar durant la campanya que ningú es quedaria sense assegurança, més de 20 milions de persones perdrien la cobertura sanitària. Molts d'ells estan enrolats a Medicaid, el programa públic per als pobres i discapacitats que serveix 74 milions de nord-americans. Els seus fons es retallarien més del 20% durant la primera dècada.

Però la proposta també s'acarnissa amb les classes mitjanes i la gent gran, que veuran sensiblement reduïts els subsidis que rebien amb l''Obamacare' per abaratir el preu de les assegurances. Una persona de 64 anys que ingressi 49.000 euros a l'any passaria de pagar 6.000 euros anuals per una pòlissa de la qualitat més baixa a 23.000, segons l'anàlisi de la CBO. La llei també castiga amb duresa les dones pobres, ja que pretén deixar-les sense finançament federal a Planned Parenthood, les clíniques de planificació federal que atenen la població més desafavorida, almenys durant el primer any.

El que més ha fet enfurismar molts nord-americans és que l'estalvi que es derivi de la retallada de les prestacions als pobres, la gent gran, les classes mitjanes i els discapacitats s'utilitzarà per pagar una massiva rebaixa d'impostos per a les rendes més altes i les asseguradores, en total, 541.000 milions de dòlars en retallades impositives. 321.000 milions més en estalvis anirien per reduir el dèficit.

CONVÈNCER ELS OPOSITORS

Notícies relacionades

La imatge internacional dels Estats Units s'enfonsa sota el mandat de Trump

Tempesta a la CNN per la dimissió de tres periodistes per una història sobre Trump

Trump havia demanat del Senat una llei amb més “cor” que la proposada pels seus correligionaris de la Cambra baixa, però lluny d'oposar-se a la que han plantejat, està fent 'lobby' per mirar de convèncer els senadors díscols. Vol una victòria, i la vol aviat. Però serà difícil que pugui convèncer els nou col·legues que de moment han mostrat la seva oposició a la llei. Uns quants són polítics ultraconservadors que consideren que no va prou lluny per derogar l'edifici de l''Obamacare'; i la majoria són senadors de caràcter centrista preocupats per les conseqüències que tindrà sobre els seus constituents.

“Tal com està redactada, la llei no garanteix un accés assequible a la Sanitat a Virgínia Occidental, no fa prou per combatre l'epidèmia d'opiacis que està devastant el meu estat, i retalla massa el Medicaid tradicional”, ha dit la senadora, Shelley Moore Capito. Durant el pont del 4 de juliol, s'espera que molts senadors s'hagin d'enfrontar a les protestes dels seus constituents quan tornin a casa. Després de l'aturada vacacional ho tornaran a intentar.