Schulz acusa Merkel de ser "un perill per a la democràcia"

Quan els teus arguments no semblen convèncer els ciutadans, passa a l’atac personal. Com si s’inspirés en 'L’art de tenir la raó' del filòsof alemany Arthur Schopenhauer, el líder dels socialdemòcrates, Martin Schulz, s’ha llançat a la jugular d’Angela Merkel. Després de mesos de caiguda, en què el seu discurs esquerrà no ha pogut plantar cara a la cancellera alemanya, el candidat de l’SPD ha canviat l’estratègia comunicativa i ha acusat la seva rival de ser «arrogant» i «un perill per a la democràcia».

Reunit en un congrés del partit a Dortmund, Schulz ha intentat donar un cop de caràcter sobre la taula i recuperar el terreny perdut en les enquestes –l’última situa el seu partit 15 punts pel darrere, ja que la CDU obtindria el 39% de vots i l’SPD, el 24%, segons un sondeig del Bild–. «El pitjor perill és l’arrogància del poder, i això la gent ho percep», ha remarcat davant dels seus correligionaris. L’expresident del Parlament Europeu ha anat més enllà a l’assegurar que, amb la seva estratègia d’evitar el conflicte directe, Merkel «silencia sistemàticament els debats sobre el futur del país», cosa que ha catalogat com un «atac a la democràcia».

Fins ara, el líder socialdemòcrata havia evitat desqualificar directament el seu contrincant per distanciar-se així d’uns atacs verbals que durant els últims anys ha capitalitzat la formació ultranacionalista i xenòfoba Alternativa per a Alemanya (AfD), molt més incendiària. Els mals resultats han fet que l’SPD es replantegi la seva tàctica. «Canvia l’estil, però és la mateixa queixa que ha portat l’SPD a dues derrotes electorals: criticar els votants de Merkel no li servirà», explica Franco Delle Donne, consultor en comunicació política.

SENSE 'EFECTE SCHULZ'

La reacció de Schulz respon a la incapacitat socialdemòcrata de tombar Merkel. Després de presentar la seva candidatura al gener, l’SPD es va disparar i es va situar al mateix nivell que la Unió Demòcrata Cristiana (CDU). Schulz era aire fresc i la seva popularitat va fer pensar que per primera vegada en una dècada hi havia alternativa a Merkel, el que es va dir 'efecte Schulz'. Mig any i tres eleccions regionals perdudes després, el suflé roig sembla haver-se desinflat, mentre que la cancellera reforça el seu poder com a figura clau per a una Alemanya estable. Actualment, el 39% dels alemanys prefereixen Merkel davant del 24% que opta per Schulz.

En el congrés, el líder socialdemòcrata ha centrat el seu discurs en un programa que gira al voltant la defensa de la justícia social. Després de més d’una dècada de polítiques neoliberals de retallades que han reduït l’atur a costa d’augmentar la precarització laboral i la pobresa, Schulz opta per polítiques que redueixin impostos a la classe mitjana i els augmentin als rics, una educació gratuïta i l’acceptació del matrimoni homosexual, al qual Merkel encara es gira d’esquena.

UNA CAMPANYA ENCESA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Aquesta campanya per a les eleccions a Alemanya fa temps que ha deixat enrere les bones formes. Més enllà de les constants sortides de to d’AfD, la CDU s’ha avesat a l’atac personal, sobretot contra la líder socialdemòcrata. Merkel ha seguit venent el seu caràcter fred i pragmàtic assegurant que «fer campanya no es tracta d’atacar l’altre, sinó mostrar a la gent quins valors defensa un», mentre els seus companys li cobrien les espatlles.

 Allunyat d’aquest to senzill, Schulz ha fet mítings més a l’americana, amb grans discursos que tornaven a Alemanya la política de la passió. El nerviosisme a les files conservadores per aqueste estil que amenaçava de destronar Merkel va portar el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, a comparar-lo amb el populisme de Donald Trump i el president de l’Estat de Hesse, Volker Bouffier, fins i tot a acusar-lo d’«emborratxar al seu partit d’emoció», en clara referència al passat alcohòlic del líder socialdemòcrata.