Un incendi propi del Tercer Món castiga els pobres al barri més ric de Londres

La torre Grenfell «va cremar com una torxa», segons paraules d’un dels testimonis de la violència i voracitat del foc que ahir a la matinada va devorar a una velocitat imparable les 24 plantes de l’edifici de vivendes al barri londinenc del nord de Kensington. «Una escena del Tercer Món», segons l’apreciació d’un dels responsables dels bombers. Un succés horrible, en un dels districtes municipals més rics del Regne Unit i del món.

Ningú s’explica el que ha passat en aquest bloc de vivendes socials, al districte de Kensington i Chelsea, on la gent més humil viu només a uns carrers dels multimilionaris, les celebritats i algun ex primer ministre. D’acord amb l’últim balanç de víctimes ofert ahir a la nit per la policia metropolitana, almenys 12 persones han mort, gairebé 80 han resultat ferides i un nombre no precisat estan desaparegudes. La xifra de víctimes mortals, es va advertir, augmentarà de manera considerable.

VELOCITAT INAUDITA

La tragèdia va tenir lloc de matinada. Unes 600 persones estaven dormint als 124 pisos del gratacel, al centre de la ciutat, molt a prop d’una de les autopistes d’entrada oest a la capital. Una de les zones més pobres d’un districte molt ric. L’edifici havia sigut renovat completament l’any passat.

Cap a la una de la matinada el foc, que segons testimonis va sortir d’una de les vivendes i semblava sense gran importància i controlable, es va estendre a velocitat inaudita per les 24 plantes de l’edifici. En poc més d’una hora el gratacel cremava pels quatre costats. Una cosa així és, segons els experts, simplement inaudita i no hauria d’haver tingut lloc mai de la vida. Els inquilins, especialment els que es trobaven als pisos inferiors, van aconseguir escapar, però molts altres van quedar atrapats per les flames i el fum. Els veïns de les cases adjacents van sentir impotents les explosions i els crits dels que demanaven auxili, sense poder-hi fer gran cosa. «Era una tortura escoltar-los», va afirmar una d’aquestes veïnes. «Semblava una pel·lícula d’horror», va assenyalar un home.

A la torre, amb una guarderia als baixos, hi vivien moltes famílies amb nens petits i alguns pares van tirar per les finestres els seus fills amb l’esperança de poder-los salvar. «Una dona va sortir a la finestra i amb gestos va indicar que estava a punt de llançar el seu nadó i que per favor l’agafessin», comentava una dona que va veure l’escena. 

GESTIÓ PRIVADA

«Devia ser des del pis novè o desè. Afortunadament, els serveis d’emergència el van poder agafar». Alguns residents van escapar de miracle, però ho han perdut tot. «Segueixo viva i estic agraïda, però tot el que he aconseguit treballant durant anys ho he perdut. No tinc res. Ni casa, ni res», declarava una dona gran, al límit de les llàgrimes.

La torre Grenfell és propietat del districte municipal local, però de la gestió se n’encarrega una companyia, el Kensington and Chelsea Management, que va invertir milers de milions a renovar l’edifici l’any passat. Els veïns s’havien queixat repetidament de la falta de mesures de seguretat i del risc d’incendi. Els seus temors van ser ignorats o rebutjats. 

D’acord amb molts testimonis, les sirenes d’alerta a la torre no van funcionar i només hi havia una escala d’emergència al final dels llargs passadissos. L’única ordre de seguretat era continuar dins de les vivendes fins a ser rescatats. Un grup de residents havien advertit l’any passat que només una catàstrofe amb una gran pèrdua de vides faria que les autoritats els escoltessin. 

Notícies relacionades

Un incendi devora un edifici de 27 plantes a Londres

"He vist com llançaven nens al buit esperant que així se salvessin"

L’alcalde de la capital, el laborista Sadiq Khan, no va voler entrar de moment en especulacions, però va advertir: «Hi ha moltes preguntes que han de ser contestades». El Govern ha ordenat ara la revisió d’altres blocs de vivendes similars a la torre Grenfell.

La reacció dels membres de la comunitat, gent de tots els credos, orígens, cultures i religions, va ser extraordinària. Centres socials, esglésies i mesquites del nord de Kensington van obrir les portes per acollir els afectats, per consolar els que esperen notícies dels desapareguts, per intentar calmar la seva ansietat i compartir la seva pena. Els donatius de menjar, beguda, roba, articles de neteja, bolquers i llet infantil van ser tan generosos que al vespre es va demanar que ningú portés res més. Va ser el costat humà, solidari i reconfortant d’una altra jornada de dol per a una ciutat molt castigada durant els últims mesos.