El Regne Unit, un país desorientat i convuls

Referent indiscutible històricament d’estabilitat política, el Regne Unit es troba avui dia en un destret com no es recorda. Els britànics, que primer van votar sortir de la família europea i ara acaben de desautoritzar la primera ministra que havia d’aconseguir el millor acord amb els 27, estan desorientats davant un resultat electoral que ningú va veure venir i amb unes conseqüències que no auguren res de bo. Per no saber, no saben qui s’asseurà a negociar amb Brussel·les després de donar gairebé per fet que Theresa May té els dies comptats. El revés del terrorisme gihadista –tres atemptats en menys de tres mesos– al cor d’un país que sempre ha presumit de ser un model d’integració ha vingut a posar més angoixa, si és que és possible, en una societat conscient que encara li queda molt per veure.

Un recorregut per la capital britànica durant la convulsa setmana electoral, marcada per l’amenaça terrorista, certifica que els ciutadans estan a l’expectativa davant el que passarà finalment amb el brexit i que el gihadisme ha aconseguit minar –en uns casos més que en altres– la seva sensació de seguretat.

Londres continua vivint –«no hi ha més remei», coincideix la seva gent– amb la fèrria voluntat de tornar a la normalitat com més aviat millor. Però moltes coses han canviat. Per exemple, s’escapa a la normalitat que pràcticament tot el recorregut entre Oxford Circus i Trafalgar Square, una de les vies més transitades de la ciutat, segueixi encerclat amb tanques per protegir les voreres i evitar que un vehicle envesteixi la multitud. Mai abans s’havien col·locat blocs de formigó davant d’institucions emblemàtiques –Westminster–, infraestructures importants –aeroports– i punts turístics –el pont de Londres n’és l’últim cas–.

POLICIA DISCRETA

Després de l’atemptat de Manchester, l’Exèrcit va patrullar els carrers uns dies per després tornar a recloure’s, excepte en moments puntuals. Hi ha vigilància policial a Londres però el desplegament es caracteritza per la discreció i la consigna de passar tant desapercebut com sigui possible. A diferència d’altres capitals europees castigades també per atemptats, com París i Brussel·les, on els ciutadans es trobaven soldats armats fins a les dents a cada cantonada.

La por està a flor de pell. A l’aeroport de Gatwick, una passatgera no s’ho va pensar dues vegades dissabte per adreçar-se a crits al personal d’una companyia aèria al veure una maleta a terra sense propietari aparent. Pertanyia a una altra que l’havia deixat momentàniament a terra per no traslladar-la durant tota la cua. Així està Londres.

«EVITO ANAR AL CENTRE»

N’hi ha que ho porten pitjor –«evito anar al centre tant com sigui possible», admet Maureen Williams, de 71 anys, propietària d’una botiga a Barking, municipi pròxim a la capital on, precisament, vivien els tres terroristes del pont de Londres–. Els atacants estaven perfectament integrats a Barking, a mitja hora en metro del pont de Londres, on van estavellar la furgoneta contra la gent. El veïnat, una barreja impressionant de nacionalitats i religions, estava encara estupefacte. No és una zona plàcida, saben de robatoris i bandes, però d’aquí al que va passar hi va un bon tros.

Altres ho porten millor –«Londres és una ciutat que es diverteix, seguim sortint, bevent i disfrutant», somriu Celia Hannan, londinenca de 25 anys que regenta una parada al turístic mercat de Coven Garden–. Però, en la mateixa conversa, Celia corrobora que les vendes han disminuït, en consonància amb la baixa assistència de públic, des dels atemptats. «El turisme hi és, però sembla que la gent evita anar als punts més massificats», explica.

Coincideix en el mateix diagnòstic un agent que custodia el patrimoni cultural a Trafalgar Square. «La gent no es concentra tant a la plaça», diu. A mitja tarda de la jornada electoral, el cèntric emplaçament va ser desallotjat per una sospita que va resultar ser una falsa alarma. Un ràpid recorregut va permetre escoltar de tot menys anglès. Espanyol, italià, francès... les poques persones que hi havia eren turistes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Pràcticament cap ciutadà preguntat considera que els recents atemptats hagin pogut influir en el resultat electoral. «May ha sigut molt criticada per les retallades en matèria de seguretat, però el que crec que li ha passat factura ha sigut el brexit», argumenta Max Norton, de 48 anys i votant laborista i especialment preocupat per les conseqüències que pot tenir en la seva vida la sortida del Regne Unit de la UE. «¿Què passarà amb el meu pare?», diu, un tema que l’altera perquè tem que el seu progenitor, britànic resident a França des de fa una bona colla d’anys, avui en dia pensionista, es vegi afectat pel nou escenari.

Tant de bo, diu, hi hagués marxa enrere en el brexit –«és molt poc probable», lamenta–. Però, com li passa a Lisa Whitehead, de 25 anys, Norton espera que els acords amb Brussel·les siguin tant avantatjosos com sigui possible. Ja no serà May qui ho negociarà.