Anar al contingut

Un atemptat al mes; Europa, sumida en l'onada terrorista més gran de la seva història

L'Estat Islàmic ha aconseguit l'últim any perpetrar més d'un atemptat al mes ja sigui amb llops solitaris o comandos armats

L'organització terrorista aconsegueix, sobretot a través de Telegram, contactar i convèncer per atemptar desenes de persones

Antonio Baquero

Els policies i agents d’espionatge dedicats a la lluita contra el terrorisme islàmic, en converses confidencials, ja ho reconeixen sense embuts. «Europa està patint l’onada terrorista més gran de la seva història. En últims mesos, els atemptats s’han convertit en una cosa quotidiana», sentencia un policia dedicat al combat contra el gihadisme a Catalunya. El responsable d’un servei d’intel·ligència es mostra encara més contundent: «Ens hi haurem d’acostumar. Durant algun temps haurem de conviure amb aquest flagell constant del terrorisme».
Un repàs cronològic els dona la raó. Els últims dos anys i mig, des del gener del 2015 fins avui, és a dir, entre els atacs de Charlie Hebdo i la massacre de Manchester, s’han produït 18 accions terroristes en territori europeu. En els 11 anys anteriors al 2015, n’hi va haver sis, inclòs l’11-M a Madrid. És a dir, s’ha passat d’una mitjana d’un atemptat terrorista cada 22 mesos a un cada 1,6 mesos.
Una tendència que s’ha incrementat encara més si és que és possible des de la primavera del 2016. Els últims 11 mesos, en territori de la UE s’han produït un total de 14 atacs. És a dir, més d’un al mes. En el transcurs d’aquests mesos hi ha hagut de tot: accions perpetrades per llops solitaris a bord de camions, com els atemptats de Niça i Berlín o Estocolm; atemptats amb explosiu que portaven la marca d’una cèl·lula organitzada, com el de Manchester; apunyalaments i trets contra policies a la via pública; degollament d’un sacerdot a la seva església; atacs amb destral dins de trens, fins i tot un atemptat a les portes del Parlament de Westminster…
Si el terrorisme gihadista no és ni  de bon tros un fenomen nou. ¿per què ara s’han multiplicat els atemptats d’aquesta manera?

VENJANÇA PER L’OFENSIVA

Els policies experts en la lluita antigihadista apunten a diverses raons. La primera està vinculada a l’ofensiva contra l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. «Hi ha una evident relació causa-efecte entre les ofensives sobre Mossul i Raqqa, les dues grans ciutats controlades per l’EI, i aquesta onada d’atemptats en territori europeu», assenyala un comandament policial. «Donen Síria i l’Iraq gairebé per perduts, així que es bolquen en el gihad a Europa», comenta aquest comandament, que afegeix: «La idea és ‘vosaltres ens ataqueu a Síria, nosaltres us ataquem a Europa’».
Un argumentari que s’ha repetit amb la massacre de Manchester, on als canals gihadistes s’ha justificat la matança de nens i adolescents a la ciutat britànica com una resposta a la mort de nens en els bombardejos occidentals sobre posicions gihadistes a Síria i l’Iraq. En aquell atemptat, a més a més, s’hi suma la concepció que els gihadistes tenen d’aquest tipus d’espectacles musicals, que perceben com a depravats i satànics.

UNA MAQUINÀRIA MAGISTRAL

La segona raó que apunten per explicar aquest martelleig constant d’atemptats radica en «l’extraordinària i magistral maquinària de comunicació que ha aixecat l’Estat Islàmic», com assenyala un altre responsable antiterrorista. Els gihadistes han construït a través de les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània –especialment mitjançant els canals de Telegram– un canal de comunicació constant i directa amb els seus simpatitzants a Europa.

«Mai abans un grup gihadista havia pogut contactar d’una manera tan ràpida i tan directa amb tanta gent. Els seus canals són extraordinàriament efectius tant per captar voluntaris com, i això explica el que està passant, per fer-los passar a l’acció. Han aconseguit crear un fil directe amb aquests nois. És una via de comunicació d’efectes demolidors. Els insten a actuar i els donen instruccions de com han d’actuar. A més a més, com que poden contactar amb tanta gent, augmenten enormement les possibilitat de trobar algú disposat a actuar».
En aquests missatges, l’EI busca «pescar» al calador de joves musulmans sense futur i amb greus crisis d’identitat. «El seu missatge és poderós: ‘No ens importa qui ets, ni d’on ni què fas. Però necessitem la teva ajuda’», afirma aquest agent.
Els experts policials coincideixen que aquesta onada d’atacs respon a una estratègia precisa. «Ells busquen que amb aquests atemptats les societats europees reaccionin amb un auge de la ultradreta que alimenti una política islamòfoba que indigni encara més les comunitats musulmanes, cosa que augmentaria la radicalització. És el cercle perfecte». Fins i tot estan explotant en aquesta estratègia la deshumanitzada gestió del drama dels refugiats.
Les forces de seguretat intenten posar fre a aquesta ofensiva gihadista. La vigilància sobre els sospitosos de simpatitzar amb el gihadisme s’ha multiplicat i s’està especialment atent a l’arribada de retornats, aquells gihadistes que després de combatre a Síria i l’Iraq (on han adquirit grans capacitats bèl·liques) tornen a territori europeu.
Però no n’hi ha prou. «Això se’ns n’ha anat de les mans, i deixar-nos-ho només als policies és un error», sentencia un altre oficial de la policia. «Aquí hem de fer una estratègia global contra la radicalització on participin totes les administaciones (el Govern, els ajuntaments, la Generalitat...) i en què es treballi des de l’àmbit religiós, educatiu, de joventut, etcètera».