Anar al contingut

Els resultats parcials donen Renzi com a guanyador de les primàries del Partit Demòcrata

Dos milions de persones participen en les eleccions de la formació de centreesquerra

Rossend Domènech

El polític italià arrasa la resta de candidats. / ATLAS VÍDEO

Matteo Renzi tornarà a ser el pròxim candidat del progressista Partit Demòcrata (PD) per a primer ministre en les eleccions generals de 2018, després del resultat obtingut aquest diumenge en les primàries celebrades pel partit a tot el país. La indicació que ha sortit de les gairebé 10.000 carpes on es votava, a més de bars, gelateries i biblioteques, dona entre un 65% i un 70% a favor de Renzi, mentre que els dos contrincants que li disputaven el lideratge s'han repartit la resta. Es tractava respectivament d'Andrea Orlando, actual ministre de Justícia, i de Michele Emiliano, president de la regió de la Pulla.

Els analistes xifraven l'èxit de les primàries en funció de l'afluència, que ha sigut d'uns dos milions. Es tracta de la participació més baixa des que el 1999 es van celebrar per primera vegada unes primàries en un partit, en aquella ocasió per elegir el candidat a alcalde de Bolonya.

El 2005, Romano Prodi va aconseguir portar 4,5 milions d'electors a les urnes, que van assenyalar una fita en la història política del país. En les primàries del 2007, que van coronar Walter Veltroni, van votar 3,5 milions d'electors; 3,1 milions en les del 2009 i en les del 2012 de les quals va sortir Pier Luigi Bersani, i 2,8 milions en què el 2013 van portar Renzi des de l'alcaldia de Florència a la direcció del principal partit progressista d'Europa.

RIVALITAT AMB GRILLO

Els sondejos d'aquests dies assenyalen que en les eleccions generals, previstes per al 2018, però que Renzi i altres desitjarien avançar, es mesuraran dues forces principals, el PD i el Moviment 5 Estrelles (M5S) fundat per Beppe Grillo, amb una certa analogia amb l'espanyol Podem. Els conservadors en un altre temps liderats per Silvio Berlusconi, primer com a Força Itàlia i després sota el Poble de la Llibertat (PdL), estan dividits en almenys cinc partits, que l'ancià ex primer ministre no ha aconseguit unir.

Depenent dels instituts d'opinió, els últims sondejos nacionals, en cas d'eleccions, atribueixen el 32% al PD i el 27% al M5S, o un resultat idèntic però al revés. Altres centres d'anàlisi donen només un punt de diferència entre les dues formacions, cosa que ha encoratjat l'M5S fins al punt de constituir un Govern a l'ombra.

Malgrat la victòria aconseguida per Renzi i de la bona posició atribuïda pels sondejos nacionals, el PD està lluny de gaudir de bona salut, almenys des del punt de vista de l'esquerra tradicional. Des del 2013 fins a l'any passat, Renzi va governar amb la col·laboració activa o passiva del PdL de Berlusconi i fins i tot una part d'aquell partit va abandonar l'industrial i actualment forma part de l'Executiu de centreesquerra, presidit per Paolo Gentiloni, un incondicional de Renzi.

UNITS CONTRA RENZI

Els dos adversaris de Renzi en les primàries de diumenge van anunciar públicament que aquella col·laboració amb Berlusconi s'havia d'acabar. No obstant, Renzi no l'exclou, cosa que ha valgut a la seva línia política la definició d'“esquerra descafeïnada”. Un trasllat cap al centre electoral, que coincideix amb un protagonisme de Renzi, en un partit en què els seus líders mai van dir 'jo' sinó el col·lectiu 'nosaltres', que ha provocat, al llarg del 2016, la sortida del PD de tres grups, units pel comú denominador d'estar contra Renzi.

De manera que, al costat del PD, existeix ara el MPD (Moviment Progressista Demòcrata), en què han confluït, sense fondre's, els grups dissidents. No obstant, el divorci no sembla ser definitiu, ja que cap de les parts ha exigit, demanat o sol·licitat encara la divisió dels béns patrimonials del partit, que no haurien de ser indiferents, ja que es remunten a 1921, quan comunistes i socialistes es van separar. En qualsevol cas, líders històrics (i excomunistes) com Massimo D’Alema i Pierluigi Bersani, ja no estan amb Renzi, sinó en altres formacions, que s'han sumat a les que en els anys s'ha anat formant a partir del final (1989) de l'exPCI de Palmiro Tigliatti i Enrico Berlinguer.

D'aquí una setmana Renzi serà coronat secretari del PD per l'assemblea del partit i la monotonia política del país probablement torni a ser emocionant.