Anar al contingut

50 ANIVERSARI DE LA MORT D'UN MITE DEL SEGLE XX

Juan Martín Guevara: «El Che va estar en el lloc exacte que el poble va necessitar»

El germà petit del líder revolucionari argentí nega que tingués discrepàncies fonamentals amb Fidel Castro

Albert Garrido

Juan Martín Guevara: «El Che va estar en el lloc exacte que el poble va necessitar»

JULIO CARBO

Diu Juan Martín Guevara a tall de presentació que és «germà de sang del Che i company d’idees del Che». Així es defineix a la seu de la Casa Amèrica de Catalunya, que l’ha portat a Barcelona perquè presenti el seu llibre Mi hermano el Che (Aliança) i ho subratlla amb una cabalosa oratòria portenya, ressaltades les frases amb un moviment incessant de les mans. El petit dels Guevara (73 anys) va passar vuit anys en presons argentines i conserva l’alè de l’activista infatigable.

–¿Com es pot definir el Che en poques paraules a punt de fer-se 50 anys del seu assassinat a Bolívia?
–És molt difícil. Sempre que m’ho demanen dic el mateix: el Che va estar en el lloc exacte que el poble va necessitar per a la lluita.

–¿Què preval avui: el pensament o el mite?
–Absolutament, el mite. Si no tinguéssim una imatge, hauríem de buscar-la per associar-la al contingut. Però la imatge ja la tenim per dipositar-hi el seu pensament. És una figura mítica lligada a un substrat social.

–Tot i això, el desenvolupament de la revolució cubana va agafar un rumb bastant diferent del que hauria pogut ser el pensament del Che.
–Jo el desvinculo de la revolució, perquè la revolució va ser fa 50 anys i avui no se’n parla. En tot cas, es parla d’un socialisme que no sé si és socialisme. Quan a mi em pregunten què soc, responc que soc marxista-leninista-guevarista. Perquè si Xi Jinping és comunista, jo soc marcià, i si Hollande és socialista, jo soc de Júpiter.

–Però ¿què és el guevarisme?
–És una conseqüència del marxisme-leninisme. El Che va aportar la consciència al marxisme, que va defensar com l’estudi d’una realitat social viva.

–¿No li sembla contradictòria aquesta aportació de la consciència amb la duresa d’alguns passatges dels diaris del Che?
–Els diaris eren per a ell, i quan es van publicar, es van violar. El que compta és si va portar a la pràctica aquell pensament dur. Hi ha 3.000 pàgines en què dona contingut al que pensava, i hi apareixen les contradiccions que va tenir amb les pràctiques soviètiques.

–¿I amb les de Fidel Castro?
–Jo dic que amb les de Fidel, no.

–Fa la impressió que Castro va estar encantat quan el Che se’n va anar a Bolívia.
–Això és una suposició, però Castro no ho va dir mai. ¿Algú vol que em cregui que el Govern cubà no estava assabentat de tot? ¿Potser no eren agents cubans els que el Che va portar al Congo? ¿Ho va fer sense el suport del Govern? Hi ha una carta de Fidel en què diu al Che que convé que es prepari a Cuba i no viatgi directament a Bolívia. No es pot ser ingenu i pensar que Fidel no estava ficat en el procés revolucionari possible a Llatinoamèrica.

–És a dir, que no van tenir discrepàncies fonamentals.
–És un fet que les coincidències ideològiques i polítiques del Che i Fidel van ser sempre un fil conductor.

–A mig segle de distància, sembla que triar Bolívia va ser un error; els pagesos de llavors veien el Che com un personatge estrany.
–En un lloc on hi havia el KGB, la CIA i la intel·ligència cubana és molt difícil saber qui va ser, en quin moment va ser, de quina manera va ser i si va ser o no una equivocació l’elecció del lloc, si hi va haver o no interessos coincidents. No hi ha manera de saber què hi va haver al darrere del que va passar.

–Hi ha un aspecte del llegat del Che que crida molt l’atenció i és que, sent argentí, la seva influència a l’Argentina és molt menor que en altres llocs.
–Pel peronisme; el pes del peronisme és superior a qualsevol altra cosa. És profundament burgès, capitalista i contrarevolucionari.

–¿Com repercuteix en el si d’una família una figura com el Che?
–Si parlem de la família de cinc germans, tots estàvem d’acord amb el Che; si parlem de la família més extensa, crec que ningú ho estava.