L'atemptat posa en entredit l'"eficàcia" del Kremlin contra el terrorisme

No se sap amb certesa el nombre de ciutadans russos i exsoviètics que han abandonat els seus països i s'han integrat a les files de l'organització ultraradical Estat Islàmic (EI) per lluitar a Síria i l'Iraq. Sí que es coneix que l'antiga URSS és una de les principals regions del món proveïdores de guerrers per al autoproclamat califat.

El Centre Antiterrorista de la Comunitat d'Estats Independents (CEI) va estimar al seu dia que al voltant de 5.000 combatents d'EI procedien de l'espai exsoviètic. Vladímir Putin, el 2015, va elevar la xifra a 7.000.

FUGA MASSIVA

Es tracta d'una fuga massiva en la qual, segons International Crisis Group, algunes agències de seguretat russes han jugat un paper. Aquesta organització va revelar, en una investigació elaborada per Ekaterina Sokiryanskaya, que en el període entre el 2013 i el 2014, previ als Jocs Olímpics de Sotxi, el país havia obert de forma "deliberada" les seves fronteres a militants gihadistes propis perquè anessin a lluitar a Síria, cosa que va reduir dràsticament els nivells de violència al Caucas rus, regió molt pròxima a la seu olímpica.

Malgrat l'enorme exposició de Rússia a les eventuals ires d'Estat Islàmic a causa de l'elevat nombre de ciutadans seus militant a les seves files, el territori rus semblava, almenys fins ara, a l'abric d'atemptats com els viscuts a la UE, cosa que havia permès al Kremlin i al president Vladímir Putin guanyar-se una reputació d'eficàcia en la lluita antiterrorista, en particular entre la ultradreta europea.

"Vostè sap el que acaba de succeir a la Gran Bretanya; seria de gran ajuda compartir dades d'intel·ligència entre els nostres països", va reclamar la líder ultradretana francesa, Marine Le Pen, durant la seva recent entrevista a Moscou amb Putin. A Espanya, el director del diari 'La Razón', Francisco Marhuenda, ha lloat repetidament l'eficàcia de Putin en tuits i programes de televisió.

A l'espera de la reivindicació de l'atac –les possibilitats d'autoria són l'EI, la guerrilla txetxena o tots dos–, el cert és que l'atemptat de Sant Petersburg posa en tela de judici la presumpta eficàcia antiterrorista del Kremlin. Una explosió amb una desena de morts que aconsegueix col·lapsar durant hores la segona ciutat del país s'assembla ja a les escenes viscudes a Brussel·les o Niça durant l'any passat.

Notícies relacionades

Directe: Almenys 10 morts en dues explosions al metro de Sant Petersburg

Aquestes són les imatges de l'explosió al metro de Sant Petersburg

L'explosió coincideix, a més, amb la reactivació de l'oposició russa, que fa una setmana va congregar desenes de milers de persones en un centenar de ciutats per denunciar les suposades pràctiques corruptes del primer ministre Dmitri Medvédev. En declaracions al canal RBK, el politòleg Oleg Bedotov ha augurat que l'organització de protestes no acordades amb les autoritats, sense que aquestes garanteixin la seguretat, serà més difícil i podria atemorir potencials manifestants.