El papa Francesc: "La solidaritat és l'antídot més eficaç contra el populisme"

La crisi de l’euro, la mala gestió de la política d’asil i refugiats, la falta de solució a la crisi de deute grec, la creixent amenaça terrorista, l’auge del populisme o el revés del 'brexit' són només alguns dels problemes més evidents que posen de manifest que l’Europa actual ha tocat fons. Si vol avançar necessita reformar-se però, sobretot, renovar uns vots polítics que cada vegada són qüestionats per més països. És el que faran aquest dissabte els 27 caps d’Estat i de Govern de la UE a la capital italiana –només hi faltarà la britànica Theresa May– coincidint amb el 60 aniversari del Tractat de Roma.

L’acte central serà la firma a la mateixa sala en què els pares fundadors de la UE van donar forma als tractats –que van donar origen a la Comunitat Econòmica Europea i el de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica– d’una declaració solemne i simbòlica per commemorar els 60 anys del projecte. Un text que, quatre dies abans que Londres iniciï el procés de desconnexió i malgrat les divergències polítiques internes, inclou un missatge fort i inequívoc d’unitat. «La nostra unió està unida i és indivisible», subratllaran en una cerimònia breu de dues hores que culminarà amb un dinar. 

PERILLS DE LA INVOLUCIÓ 

La mateixa unitat que els va demanar ahir el papa Francesc durant una audiència al Vaticà, a la qual van assistir mandataris i representants de les institucions europees, i en la qual el Pontífex va pronunciar un discurs polític i europeista ple d’advertències davant la deriva que ha agafat Europa. I és que qualsevol organisme que deixa de mirar cap endavant, va alertar Bergoglio, «pateix primer una involució i al final corre el risc de morir», va dir durant l’acte celebrat a la Sala Règia del Palau Apostòlic i al qual va seguir una visita a la Capella Sixtina.

El Pontífex, que va exalçar els pares fundadors, va instar els dirigents que celebraran el 60 aniversari del projecte d’integració a tornar a pensar en clau europea, a escoltar atentament el poble, a tenir en compte la diversitat i a respondre-hi amb solidaritat, perquè Europa no és solament un conjunt de normes per complir o un manual de protocols a seguir.

«S’ha perdut la consciència del drama de les famílies separades, de la pobresa, la misèria que va provocar aquella divisió. Ara es discuteix sobre com deixar fora els perills del nostre temps: començant per la llarga columna de dones, homes i nens que fugen de la guerra i la pobresa i que només demanen tenir la possibilitat d’un futur per a ells i els seus éssers estimats», va lamentar.

Europa «no es pot limitar a gestionar la greu crisi migratòria d’aquests anys com un problema numèric, econòmic o de seguretat», va afegir a escassos metres del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, o de la dirigent polonesa Beata Szydlo, dos dirigents que no tenen inconvenient a l’hora de negar-se a acollir refugiats.

Pel Papa, «la solidaritat» és element central de la «vitalitat europea», «l’antídot més eficaç contra els populismes moderns» i «contra la falta de valors del nostre temps» que alimenten els extremismes. Per això, creu que el retorn a Roma no pot ser només un viatge al passat, sinó més aviat un punt d’inflexió. «La Unió Europea està cridada a un replantejament, a curar les inevitables xacres que venen amb els anys i a trobar noves vies per fer el seu propi camí».

DECLARACIÓ CONJUNTA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Un camí que la UE no ha de veure com la seva entrada a la vellesa sinó com una nova joventut. «El seu èxit dependrà de la voluntat de treballar junts una vegada més i del desig d’aportar pel futur», va concloure. De moment, els 27 escenificaran aquesta voluntat avui amb una declaració que tots estan disposats a firmar. Malgrat les reticències expressades per Polònia i Grècia els últims dies, per diferents motius, les seves amenaces han quedat en una rebequeria i els seus primers ministres, Beata Szydlo i Alexis Tsipras, van anunciar que hi estamparien la seva firma.

L’últim esborrany, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, subratlla que «estar junts» és el millor camí per defensar interessos i valors comuns i suavitza l’Europa a diverses velocitats que vol Angela Merkel posant l’accent en el fet que el punt de partida ha de ser comú. «Actuarem junts, a diferents ritmes i intensitats quan calgui, mentre ens movem en la mateixa direcció com hem fet en el passat, en línia amb els Tractats i mantenint la porta oberta als que vulguin unir-s’hi després» perquè «la nostra Unió està unida i és indivisible», proclama l’esborrany.