La UE compleix 60 anys enmig de la seva pitjor crisi

La Unió Europea (UE) celebra aquest dissabte el seu 60 aniversari enmig de la pitjor crisi de la seva història: la Gran Bretanya està iniciant el procés de sortidaGran Bretanya. Hongria i Polònia estan consolidant el seu model de democràcia autoritària. El suport dels ciutadans ha caigut sota mínims (només el 35% considera positiva la UE, 17 punts menys que el 2007). I els populistes euroescèptics i l'extrema dreta estan aconseguint els seus èxits electorals més forts des del 1945.

Els ultres ja formen part del Govern de Finlàndia i Eslovàquia i condicionen el de Dinamarca. El Partit per la Llibertat (PVV) és la segona força política a Holanda i ha provocat un gir identitari a la dreta, com ha fet també el seu homòleg FPÖ a Àustria. Els sondejos mantenen Marine Le Pen en la segona volta de les eleccions presidencials franceses del maig. I Le Pen, a diferència de l'ultradretà holandès Geert Wilders, té un verdader partit polític darrere amb un programa socioeconòmic.

La UE està en crisi i, no obstant, és més necessària que mai en aquest món globalitzat, perquè el retorn a l'estat individual i la moneda nacional, que propugnen els euroescèptics i l'extrema dreta, encara deixarien més indefensos els ciutadans i els governs davant les amenaces de seguretat i l'immens poder de les multinacionals i el sector financer.

POSAR A RATLLA E SECTOR FINANCER

Fa falta una massa crítica mínima de països units, com la UE, per poder imposar regulacions al sector financer i a les grans corporacions, que gràcies a la llibertat de moviments de capitals i béns, han escapat al control dels governs nacionals i poden deslocalitzar les seves activitats i els seus beneficis com volen. La UE també és imprescindible per protegir els seus ciutadans davant dels conflictes i defensar els interessos europeus en l'actual món multipolar desorganitzat.

Els líders dels Vint-i-set aprofitaran la commemoració de la firma del Tractat de RomaTractat de Roma el 25 de març de 1957 per emetre un missatge d'optimisme malgrat la sortida britànica i per recordar el paper positiu de la UE. Però el text de la Declaració de Roma encara s'està negociant, degut a les divergències entre Europa occidental i oriental sobre com s'ha de replantejar la UE i la major o menor aposta per una "Europa a diferents velocitats".

La integració europea, que ha aportat als seus estats el període continuat més llarg de pau i prosperitat de la seva història, es va iniciar amb la declaració del ministre francès d'Afers Estrangers, Robert Schuman, de 1950 i la posterior creació de la Comunitat  Europea del Carbó i l'Acer (CECA) el 1951 amb França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Bèlgica i Luxemburg. Malgrat el fracàs del projecte de crear un Exèrcit paneuropeu amb la Comunitat Europea de Defensa (1952), la firma del Tractat de Roma va donar pas al que ara denominem UE i va donar l'impuls decisiu que ha permès superar la divisió del continent i la creació d'una moneda comuna.

La pau es dona ara per descomptada, però les guerres dels Balcans i l'actual guerra civil d' Ucraïna mostren que l'impensable es pot produir quan esclaten les tensions i fracassen les institucions polítiques, fins i tot a Europa.

CREIX LA DESAFECCIÓ CIUTADANA

L'actual desafecció ciutadana, segons economistes, sociòlegs i historiadors, és fruit de l'empitjorament de les condicions de vida d'una part creixent de la població (desigualtat, precarietat, pèrdua de poder adquisitiu, atur), de la sostracció de les decisions econòmiques al control dels ciutadans a través de la tecnocràcia europea (el 54% dels europeus estima que la seva opinió no cuenta a la UE) i del replegament identitari davant la inseguretat generada per la globalització, el fracàs de la integració dels immigrants i l'expansió de la ideologia islamista que usa com a bandera la diferenciació i el rebuig dels valors europeus.

El procés dissenyat per Schuman de recolzar-se en successius passos d'integració econòmica per arribar a la unió política ha mostrat els seus límits amb la crisi financera i les carències estructurals de la unió monetària.

La integració econòmica dissenyada per la Comissió Europa als 80 va assumir la agenda neoliberal de globalització, desregulació, liberalització i privatització del sector públic. La creació del mercat únic i l'euro es va utilitzar com a mecanisme per disciplinar els governs, que els tecnòcrates de Brussel·les consideraven massa intervencionistes i amb tendència a cedir a la pressió ciutadana.

CONTROL ECONÒMIC DE BERLÍN

Es va crear un ferri mecanisme de control de la política econòmica sota el dictat de Berlín, amb normes i sancions molt precises sobre el dèficit i les recomanacions econòmiques, que encara és detallat molt més amb els nous reglaments i el Pacte Fiscal (2011-2013). Però no hi ha res de semblant sobre un model social comú que actuï com a equilibrador.

Notícies relacionades

Un any de pacte inhumà entre Turquia i la UE

Els grans èxits de la UE

El malestar dels ciutadans pels efectes acumulatius de les polítiques econòmiques i laborals impulsades per la UE durant els últims 30 anys s'està deixant sentir ara amb força, afavorit per la crisi dels partits socialdemòcrates l'antic votant dels quals se sent traït per la seva submissió als dogmes neoliberals.

La superació de l'actual crisi de la UE, segons defensa entre altres el sociòleg i filòsof alemany Jünger Habermassociòleg filòsof alemany Jünger Habermas, passa per una integració democràtica més gan que corregeixi el seu sistema econòmic tecnocràtic i torni el poder als ciutadans. Altres, com el sociòleg Wolfgang Streeck, es mostren pessimistes sobre aquesta possible unió política democràtica més forta, degut a les profundes diferències en la situació socioeconòmica i en la tradició política ciutadana dels diferents estats de la UE i a les actuals fractures nord-sud i est-oest.