ELECCIONS LEGISLATIVES

Holanda, primer assalt ultra a Europa

La formació islamòfoba de Geert Wilders aspira a plantar cara a la dreta del primer ministre Rutte en les legislatives

El moviment populista criminalitza la immigració i les polítiques de la Unió Europea

Holanda, primer assalt ultra a Europa

Peter Dejong

4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

És un país petit que no sol generar gaire interès internacional, però aquesta vegada és diferent. Després del cisma polític i moral que va suposar per a Europa la victòria del brexit i la de Donald Trump als Estats Units, les eleccions d’Holanda han passat a ser el primer centre d’atenció en aquest agitat any electoral europeu. Les enquestes, que auguren una batalla entre el partit liberal-conservador (VVD) del primer ministre Mark Rutte i la ultradreta islamòfoba (PVV) capitanejada pel controvertit Geert Wilders, deixen clar que els comicis d’avui són un altre nou test per calibrar el creixent èxit del nacionalisme xenòfob al continent.

Wilders no podrà governar. Amb 13 partits que probablement entraran al Parlament i 6 d’ells amb més del 10% dels vots, la fragmentació política dels Països Baixos és única a Europa. Les principals formacions han descartat qualsevol acord amb el PVV, formant així un cordó sanitari que impedeixi el seu accés directe al poder. El 2010 Rutte i Wilders van governar de la mà, però l’Executiu es va enfonsar dos anys després a causa de les crítiques del líder racista. «No hi haurà pacte. La seva relació és al·lèrgica i queda clar que Wilders només busca el seu benefici encara que això vagi en contra del país», comenta a EL PERIÓDICO una altra font del Govern.

La irrupció a última hora de la crisi diplomàtica amb Turquia afegeix més llenya a unes eleccions ja tenses. Malgrat que Wilders ha intentat treure rèdit al joc de provocacions i insults entre l’Haia i Ankara adoptant un discurs encara més extrem, Rutte sembla sortir beneficiat del cara a cara dialèctic amb Erdogan. Segons les últimes enquestes, el PVV es desinfla fins al 13%, una mica més lluny del 19% estimat per al VVD, i queda relegat a la tercera posició. L’atomització de la cambra forçarà el primer ministre a formar una coalició de quatre o cinc partits per obtenir els 76 escons necessaris. Verds (GL), cristianodemòcrates (CDA) i liberals (D66) hi tindran molt a dir.

¿PER QUÈ PUJA LA ULTRADRETA?

 Els comicis neerlandesos s’han convertit en un nou plebiscit sobre la legitimitat de les forces que creixen a base d’assenyalar amb el dit immigrants i l’establishment polític de Brussel·les. A diferència del Regne Unit i els EUA, aquest moviment radical fa temps que es cou als Països Baixos. Per entendre l’auge del PVV fa falta mirar enrere fins al 2002. Després de l’atemptat de les Torres Bessones, el populista Pim Fortuyn va entrar en escena amb un discurs molt dur que va popularitzar la islamofòbia. Després del seu assassinat, Wilders el va reemplaçar amb un to encara més agressiu, prometent «desislamitzar» el país. La seva aparició va truncar la centenària tradició de consens neerlandesa. «Wilders ha sigut essencial per modelar la política i l’opinió pública», diu Raoul du Pré, director de Política del diari De Volkskrant.

Com tot populista de manual, Wilders s’alimenta de la por d’uns ciutadans que perceben que l’arribada d’immigrants musulmans i la crisi econòmica enfonsaran el seu sistema de valors, les seves oportunitats de treball i el seu benestar. Assenyala l’islam, però també Brussel·les. Un altre dels motius que expliquen el seu auge és el vot indignat, el del votant crític amb l’establishment que veu en un outsider com Wilders una solució als seus problemes. «Al procedir del VVD va evitar que se’l demonitzés com un neofeixista», explica Tjitske Akkerman, professora de la Universitat d’Amsterdam que estudia el moviment populista europeu. En la línia de Trump i el brexit, el PVV també rep el suport dels sectors socials amb menys educació. Llavors ¿què fa que Wilders sigui únic?

EL FACTOR GAI

En un país en què només el 5% s’oposa a l’homosexualitat, és imprescindible guanyar-se el vot d’aquesta comunitat. A diferència de la majoria dels partits populistes del continent, ultraconservadors en el pla social, Wilders sap que necessita jugar aquesta carta per guanyar vots. Per això, i encara que les xifres diuen el contrari, ha vinculat l’islam amb els atacs homòfobs. «Wilders utilitza els drets LGBT com a arma per criminalitzar tota la comunitat musulmana, però no els interessem, mai han votat a favor de cap llei que ens beneficiï», diu Dino Suhonic, director de l’organització Maruf, de musulmans homosexuals. Aquest homonacionalisme, com l’anomenen els experts, presenta un curiós cas d’ultranacionalisme progressista.

Notícies relacionades

Un altre factor que il·lustra que Wilders és un rara avis del moviment islamòfob europeu és el seu ferri sionisme. Marcat per un viatge d’adolescència per Israel, sempre s’ha alineat amb les tesis de l’Estat jueu, cosa que xoca directament amb l’antisemitisme arrelat en altres formacions com l’hongaresa Jobbik o l’austríaca FPÖ.

El seu partit és una estructura personalista, que Wilders va crear a la seva imatge. «Té por de perdre’n el control i aquesta és la seva gran debilitat. Això explica que Wilders sembli no voler governar», afegeix Akkerman.