Merkel respon a l'auge de Schulz en els sondejos elevant el to de les crítiques

Si algú pensava que les eleccions alemanyes serien un simple tràmit per a la cancellera Angela Merkel, el retorn de Martin Schulz ha posat de cap per avall l’escena política del país. Només un mes després que l’expresident del Parlament Europeu anunciés que serà el candidat electoral del Partit Socialdemòcrata (SPD) i prengués les regnes per rellançar aquesta minvada formació, els democristians comencen a estar nerviosos. «Tots els que van dir que això seria flor d’un dia han quedat en evidència», ha alertat el conservador Markus Söder, ministre de Finances de Baviera.

  

 L’anomenat efecte Schulz ha catapultat en les enquestes l’SPD, que ha arribat i fins i tot ha superat la barrera del 30% dels vots, una cosa que a principis de gener semblava impossible. La seva simpatia i popularitat i el gir a l’esquerra que ha proposat «rectificant» part del programa de reformes liberals que va impulsar el seu propi partit han tornat l’esperança a la formació vermella, que arriba a empatar i fins i tot a superar en els sondejos la CDU de la totpoderosa Merkel. Schulz és cada vegada més temut pels conservadors, que veuen en el carismàtic discurs de l’expresident de l’Europarlament una amenaça a la seva hegemonia.

   

Sonntagsfrage #btw17 Bundestagswahl • Emnid/BamS: CDU/CSU 32 %, SPD 32 %, AfD 9 %, LIN 8 %, GRÜ 7 %, FDP 7 %, Son 5% https://t.co/Mniu5kTT1u pic.twitter.com/wQXYLENCMY

— Wahlrecht.de (@Wahlrecht_de) 25 de febrero de 2017

 És en aquest escenari que, a falta de set mesos per a les eleccions, la bancada conservadora ha començat a pressionar la cúpula perquè sigui més dura amb l’SPD. Els socis bavaresos de la CSU, partit germà de la CDU, ho aprofitaran per intentar que la cancellera giri a la dreta i cedeixi a les seves peticions. Merkel n’ha pres nota. Aquest cap de setmana, la cancellera va alabar l’anomenada Agenda 2010 –el paquet de reformes que va llançar fa 14 anys el mateix SPD de Gerhard Schröder i que ara Schulz qüestiona– i va criticar les contradiccions dels seus actuals socis de coalició. «La reforma ha posat més gent a treballar. Els socialdemòcrates no han volgut confessar-se sobre aquest cas d’èxit fins ara», va remarcar.

    

Un dels punts més difícils de gestionar de les propostes de Schulz és la reforma d’alguns aspectes del sistema social. Sense concretar gaire, el líder de l’SPD ha assegurat que impulsarà les ajudes als aturats i limitarà els contractes temporals. Els seus rivals no han trigat a aixecar la veu. «Hem de centrar la campanya a defensar el nostre model d’èxit. Si mires al món, a Alemanya li va molt bé», va assegurar el cap de setmana el ministre de Sanitat, el conservador Hermann Gröhe, que va negar que hi hagi injustícia social. Per l’altre costat, el colíder dels verds Cem Özdemir va lamentar que l’autocrítica de Schulz «arriba massa tard».      CENTRE FLUCTUANT

Hermann GröheCem Özdemir

Respecte a Merkel, Schulz busca l’equilibri en una crítica moderada que no l’alineï amb la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), però que li permeti recuperar el votant socialdemòcrata indignat. «El centre fluctuant és el que donarà la victòria. Schulz pot ser una alternativa per als que van votar Merkel per pragmatisme», apunta Franco Delle Donne, especialista en comunicació política.

Notícies relacionades

Schulz, disparat en les enquestes, inicia la seva campanya electoral amb un gir a l'esquerra

L''efecte Schulz' fa reviure els socialdemòcrates alemanys

  

 Encara que les eleccions seran el 24 de setembre, la campanya ja ha començat. Entre els mesos de març i maig, els comicis als estats de Rin del Nord-Westfàlia, Sarre i Schleswig-Holstein seran un altre test per a democristians i socialdemòcrates, les dues principals forces. La improbable coalició vermell-vermell-verd, anomenada així pels colors d’un tripartit d’esquerres format per socialdemòcrates, postcomunistes i ecologistes, és el malson que temen els de Merkel. Les eleccions del mes de setembre vinent s’encaminen a ser les més disputades i calentes de l’última dècada.