Els "fets alternatius" del primer mes de Trump

"Fets alternatius". Aquest monument a l'eufemisme erigit per Kellyanne Conway, assessora de Donald Trump, és sens dubte una de les icones d'aquest llarg, llarguíssim primer mes de la seva presidència. En plena croada de la Casa Blanca contra els mitjans i les seves "notícies falses", val la pena recordar alguns dels rodanxons i llustrosos gats que el president o membres prominents de la seva Administració han tractat de disfressar de llebre en aquests intensos 30 dies.

EL CULTIU DE LA POR

No hi ha res com alimentar la por per crear necessitat de protecció i aplanar el camí a la restricció de drets en nom de la seguretat. Així, l'objectiu declarat del fallit veto a l'entrada de ciutadans de set països de majoria musulmana no era altre que "protegir" el país. I va ser la mateixa Conway qui justificava aquesta mesura recordant que dos iraquians radicalitzats als EUA  havien sigut "els cervells de la massacre de Bowling Green". "La majoria de la gent no ho sap perquè gariebé no es va informar d'això", va afegir.

Difícilment podria haver-se'n informat, perquè a Bowling Green (Kentucky) van ser detinguts el 2011 dos ciutadans iraquians per connexió amb Al-Qaida, però no havien massacrat a ningú. També el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va al·ludir repetidament a una "massacre a Atlanta" inexistent. Spicer va dir després que havia tingut un lapsus recurrent i que es volia referir a l'atac a un club gai d'Orlando (Florida) del juny passat, en què van morir 49 persones.

En clau domèstica, tres quarts del mateix: "La taxa d'assassinats al nostre país és la més alta en 47 anys. ¿Ho sabíeu? 47 anys. Jo ho deia en discursos i la gent se sorprenia, perquè els mitjans no diuen les coses com són. No els convenia dir-ho", va afirmar el dia 8 el president Trump. En efecte, no els convenia dir-ho, ja que les estadístiques oficials de l'FBI situen la taxa molt per sota de les registrades als anys 80 i 90.

L'OBSESSIÓ PER MAGNIFICAR LA VICTÒRIA

El triomf electoral no sembla haver sadollat la set de glòria de Trump i el seu equip, que aprofiten qualsevol ocasió per reafirmar la seva excepcionalitat, encara que no sempre les dades els donin la raó. De fet, Conway va encunyar el famós concepte dels "fets alternatius" tractant de defensar l'afirmació de Spicer que Trump havia arrossegat "les multituds més grans que han presenciat mai una presa de possessió, tant en persona com (a través dels mitjans) a tot el món", subratllada per un emfàtic "i punt". Pel que fa a l'assistència, les imatges aèries del National Mall són eloqüents. I l'audiència televisiva, de 30,6 milions de persones, va quedar lluny de la d'Obama el 2009 (38 milions) o la de Reagan el 1981 (42). 

Notícies relacionades

La resistència a Trump s'organitza

L’economia europea s’alenteix

El mateix president no va estar gaire més afinat en la seva incendiària roda de premsa de dijous, quan va dir que el seu triomf al col·legi electoral (l'elecció indirecta) havia sigut "el més gran des de Ronald Reagan". Quan un periodista li va fer veure que en realitat va estar per sota de Bush pare, les dues eleccions de Clinton i les dues d'Obama, la seva resposta va ser: "Bé, no ho sé, m'han donat aquesta informació". I de moment, segueix sense aparèixer una sola prova del "frau electoral massiu" que, al seu parer, explica que Hillary Clinton sumés tres milions de vots més que ell i que va prometre investigar.

¿RÚSSIA? ¿ON ÉS RÚSSIA?

No només al ja dimitit assessor de seguretat nacional, Michael Flynn, li costa parlar dels seus vincles amb Rússia. "Això de Rússia és un engany. No tinc res a veure amb Rússia, no he fet cap trucada telefònica a Rússia des de fa anys. No parlo amb gent de Rússia", va afirmar Trump aquest dijous. 'The Washinghton Post' no només recordava aquest divendres la seva trobada en campanya amb l'ambaixador rus, sinó que desgranava diversos intents d'operacions immobiliàries del magnat a Moscou i ho rematava amb paraules del seu fill, Donald Trump jr., el 2008 explicant la seva voluntat de fer negocis en aquest país malgrat les dificultats que comportava la legislació russa. "Veiem molts diners que sorgeixen de Rússia", afirmava.