La ultradreta europea escenifica el seu desembarcament

Ha arribat la fi d’un món i el naixement d’un altre de nou». Profètica i exuberant, Marine Le Pen va treure pit de l’auge populista i xenòfob que ja ha arribat al poder als Estats Units i que amenaça de fer-ho a diversos punts del continent europeu durant aquest any. Reunits a la ciutat alemanya de Coblença, els líders del nacionalisme més recalcitrant de França, Alemanya, Holanda i Itàlia es van unir per fer front comú en un any marcat per eleccions transcendentals. «2016 va ser l’any de la revolta en el món anglosaxó. 2017 serà el de la revolució a l’Europa continental», va afegir davant els seus fidels.

La trobada, anomenada significativament «Europa de les Nacions i les Llibertats», va reunir Frauke Petry, d’Alternativa per Alemanya (AfD), Geert Wilders, del Partit per la Llibertat holandès (PVV), Matteo Salvini, de la Lliga Nord italiana, Harald Vilimsky, del Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), i la mateixa Le Pen, del Front Nacional francès, per llançar un missatge conjunt contra les elits polítiques europees i una immigració que, consideren, obre la porta al que en diuen la islamització d’Europa. Acompanyats per banderes de les diferents nacions europees, la cita va ser una exhibició de múscul tan sols un dia després que Donald Trump jurés el càrrec com a president dels EUA.

 Encapçalats per una Marine Le Pen rebuda com una estrella en el seu primer viatge a Alemanya, l’acte va servir per reivindicar un euroescepticisme triomfant des de la victòria del 'brexit' al Regne Unit i acusar la Unió Europea de ser una «presó» que imposa «l’esterilització» de les cultures nacionals. Envoltada per una posada en escena estudiadament espectacular, Petry, l’amfitriona, va recórrer a les arrels d’AfD per carregar contra Brussel·les. «El rentat de cervell que practiquen ara és molt més intel·ligent que la propaganda socialista», va sentenciar davant una audiència entusiasmada.

ABANDERAT DE L’ANTIISLAMISME

La part més xenòfoba del discurs va quedar a les mans de Wilders, abanderat de l’antiislamisme. «Les dones europees tenen por d’ensenyar els seus cabells rossos», va alertar. El controvertit polític ultra, condemnat a principis de desembre per discriminació racial, va carregar contra la classe política per «promoure la islamització» d’Europa i la «immigració massiva». «La seva política migratòria ha sigut un desastre», va afegir Le Pen assenyalant la cancellera alemanya Angela Merkel com a principal culpable. El patriotisme és, segons van assenyalar, la solució a tot plegat.

Després de la victòria de Donald Trump i del brexit, el populisme xenòfob continental considera que ha arribat el seu moment. En els pròxims mesos tres grans potències com Alemanya, França i Holanda celebren unes eleccions determinants en les quals el discurs de la por i la seva difamació de la multiculturalitat poden catapultar la dreta radical al poder.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

El 7 de maig Le Pen es juga realitzar el somni del seu pare, fundador del partit i controvertit personatge per les seves afirmacions escèptiques sobre l’Holocaust, i arribar a l’Elisi per convertir-se en la primera dona i representant de la ultradreta que assumeix la presidència francesa. El 15 de març Wilders obtindrà amb tota probabilitat una majoria simple en els comicis generals dels Països Baixos que no li permetran formar un govern de coalició. Tot i això, les enquestes ja escenifiquen un fort viratge a la dreta a Holanda. Encara que Petry i l’AfD són els que estan més lluny del poder, tot apunta que la formació xenòfoba seria la tercera força a Alemanya, cosa que dispararia la seva influència i complicaria el joc de coalicions per a Angela Merkel.

CENSURA LA PREMSA

L’acte no va estar exempt de polèmica. A principis de gener AfD va prohibir l’assistència de certs mitjans de comunicació nacionals als quals va qualificar de «traïdors» per «no haver complert els estàndards periodístics a l’informar sobre nosaltres». La decisió, un cop directe a la llibertat de premsa, ja ha obert la porta a demandes. En l’últim any els populistes han aconseguit renéixer i popularitzar el terme 'Lügenpresse' (premsa mentidera), usat per la propaganda nazi per catalitzar el seu ascens al poder.