Els malabarismes russos de Trump

El president electe dels EUA qüestiona la ciberingerència russa però s'obre a escoltar els serveis d'intel·ligència

President-elect Donald Trump speaks to reporters at Mar-a-Lago, Wednesday, Dec. 28, 2016, in Palm Beach, Fla. (AP Photo/Evan Vucci)

President-elect Donald Trump speaks to reporters at Mar-a-Lago, Wednesday, Dec. 28, 2016, in Palm Beach, Fla. (AP Photo/Evan Vucci) / Evan Vucci (AP)

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

No és freqüent que Donald Trump es contingui a l’espera d’«els fets», però la decisió de Barack Obama de sancionar Rússia pels suposats atacs informàtics dissenyats per interferir en les eleccions nord-americanes ha propiciat un d’aquests inusuals moments. El mateix Trump, que fins ara havia titllat d’«excuses» i «ridícules» les anàlisis que apunten Moscou com a responsable de l’atac informàtic al Comitè Nacional Demòcrata i les posteriors filtracions, ara es mostra disposat a permetre que els serveis d’intel·ligència, de qui ha menyspreat les conclusions, el posin «al dia dels fets d’aquesta situació». I ho fa, segons ha dit, «per l’interès de la nostra nació i la seva gran gent».

L’anunci d’aquesta reunió que mantindrà la setmana que ve amb els líders dels serveis d’espionatge, fet dijous en un breu comunicat poc després que Obama anunciés les dures sancions a Moscou, és una mostra dels malabarismes que Trump ha de fer a mesura que  s’acosta a la seva realitat presidencial. 

Pressió republicana

Perquè per més que els dos últims dies hagi insistit amb diferents missatges en la idea que és hora de girar full i deixar enrere una campanya i uns comicis enfosquits pel fantasma de la ingerència del Kremlin, i per més que sorprengués ahir amb el seu tuit de felicitació a Putin, ni el Partit Republicà, al qual va representar en les paperetes, ni els serveis d’intel·ligència, al davant dels quals estarà a partir del 20 de gener, consideren aconsellable córrer un vel espès sobre un assumpte de tanta gravetat.

 

Són justament alguns congressistes republicans, com els senadors John McCain i Lindsay Graham, els que plantegen que les mesures de càstig d’Obama no van prou lluny i proposaran investigacions al Congrés per endurir-les. I l’onada de rebuig a la ingerència russa arrossega altres líders republicans, com el líder de la Cambra de Representants, Paul Ryan, que encara que ha aprofitat l’ocasió per qüestionar Obama per «vuit anys de política fallida» cap a Moscou també ha dit que «Rússia no comparteix els interessos dels Estats Units». «De fet –ha afegit– ha intentat minar-los, sembrant perillosa inestabilitat pel món».

Notícies relacionades

Per a Trump, que ha promogut la idea de «ressetejar» les relacions amb Putin i ha donat senyals de com ho farà amb nomenaments com el del petroler Rex Tillerson com a secretari d’Estat o el del general Michael Flynn com a assessor de Seguretat Nacional, la qüestió russa es va fent cada vegada més complexa. I ahir mateix, mentre des de Moscou arribaven nous senyals de com Putin pensa aprofitar la seva futura presidència per deixar enrere la tensa relació amb Obama, des de l’equip de Trump es marcaven distàncies assegurant que no hi ha cap conversa prevista entre Trump i Putin.

La forçada i forçosa moderació del president electe no significa, no obstant, que des del seu equip no segueixin arribant missatges criticant les conclusions de la intel·ligència nord-americana sobre la responsabilitat russa en els ciberatacs i el seu aparent objectiu d’afavorir la seva victòria. A la CNN, Kellyanne Conway, que va ser cap de campanya de Trump i que a partir del 20 de gener serà una de les seves assessores, va suggerir que les sancions tenen «motivacions polítiques» i «per encaixonar Trump». I el que serà portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va posar el pes de la decisió de les sancions en el fet que Trump podria mantenir però també anul·lar, els serveis d’intel·ligència.