17 febr 2020

Anar al contingut

L'FMI i els escàndols financers i sexuals dels seus últims directors gerents

L'FMI i els escàndols financers i sexuals dels seus últims directors gerents

El Fons Monetari Internacional (FMI) no és un organisme que tingui gaire bona premsa als països en vies de desenvolupament, ofegats per un deute que no poden pagar i subjectes a condicions draconianes per poder accedir a nous préstecs.

Però si el 'modus operandi' d'aquest organisme financer internacional ha sigut al llarg dels anys el centre de la crítica, en les últimes dècades la polèmica s'ha concentrat en els seus directors gerents més recents, tots involucrats en escàndols. És el cas de Rodrigo Rato, Dominique Strauss-Kahn i ara, Christine Lagarde.

Problemes amb la justícia dels tres últims directors de l’FMI.

RODRIGO RATO

El que va ser ministre “estrella” d'Economia de l'era Aznar va assumir el càrrec de director gerent de l'FMI el 2004 i el va abandonar per iniciativa pròpia –va dir que per motius personals- el 2007, just abans de l'esclat de la crisi econòmica, que ni tan sols va ser capaç de preveure, cosa que li va valdre fortes crítiques a posteriori, entre elles la del 'The New York Times'. Després, un pletòric Rato va ocupar la direcció de Caja Madrid, va impulsar la macrofusió amb altres entitats, va formar Bankia i la va treure a borsa –la imatge d'un Rato somrient tocant la campaneta del parquet es va fer molt popular- fins que la va arrossegar finalment a la fallida. Des d'aleshores, Rato viu assetjat pels tribunals i el seu prestigi, no només a Espanya, sinó també a la resta del món, ha caigut sota mínims. L'exvicepresident del Govern ha de respondre per cinc delictes fiscals, per un delicte de corrupció entre particulars i un altre de blanqueig de capitals.

DOMINIQUE STRAUSS-KAHN

Quan va assumir la direcció de l'FMI el 2007, Strauss-Kahn, era un dels dirigents socialistes francesos més ben situats i amb fortes aspiracions d'arribar algun dia a l'Elisi com a president de França. Llavors tenia bona premsa. Però el maig del 2011 va presentar la dimissió després de ser acusat d'haver violat una treballadora de l'hotel on s'havia allotjat a Nova York. Strauss-Kahn va ser emmanillat i portat a una comissaria de policia, una imatge que va perjudicar enormement la seva reputació. Finalment va ser posat en llibertat i el cas, després d'obrir-se un judici, es va tancar amb el pagament d'una indemnització a la víctima. Un any més tard, el que va ser ministre d'Economia i Finances entre el 1997 i el 1999 en el govern de l'ex primer ministre socialista Lionel Jospin va ser detingut a la ciutat francesa de Lilla i acusat per un presumpte cas de proxenetisme, del qual va ser absolt per falta de proves. Després va haver de respondre a un cas de presumpta estafa i abús de béns societaris d'un fons d'inversió.