Trump nomena secretari d'Estat un amic de Putin

El conseller delegat de la petrolera privada més gran del món serà el pròxim secretari d’Estat dels Estats Units. Donald Trump va anunciar ahir l’elecció de Rex Tillerson, el més alt executiu d’Exxon Mobil, una empresa que si fos un país estaria entre els 25 més rics del món. Tillerson té una llarga experiència com a negociador amb governs de tota mena, així com una estreta relació personal amb Vladímir Putin, qui li va concedir el 2013 una distinció al mèrit civil. Exxon va reconèixer sota el seu lideratge els riscos que implica el canvi climàtic, però durant dècades va ocultar les seves pròpies investigacions i va propagar la desinformació sobre aquesta qüestió.

  

 Tillerson s’ha imposat a altres noms que sonaven per al càrrec, com l’excandidat republicà a la presidència Mitt Romney, l’exalcalde de Nova York Rudolph Giuliani i l’excap de la CIA David Petraeus. «Rex sap com gestionar una empresa global, i això és clau per dirigir amb èxit el Departament d’Estat, i les seves relacions amb líders de tot el món no poden envejar les de ningú», va dir Trump en un comunicat. 

    

La seva confirmació al Senat podria ser, no obstant, complicada, a causa de l’estreta relació que manté amb Moscou. Els serveis d’intel·ligència nord-americans han acusat el Kremlin d’interferir en les passades eleccions per afavorir la candidatura del magnat. N’hi hauria prou amb tres vots republicans en contra seva, units a l’oposició demòcrata en bloc, per descarrilar la seva designació.

    

Tillerson s’ha passat 41 dels seus 65 anys de vida treballant per a Exxon, on va començar com a enginyer i on va acabar liderant la companyia el 2006. Sota el seu mandat, Exxon ha fet negocis en alguns dels països més corruptes i repressius del planeta, des del Txad fins a Guinea Equatorial, l’Aràbia Saudita, Veneçuela o Angola. Però ha sigut la labor de Tillerson a Rússia, segons 'The Wall Street Journal', el que ha marcat la seva carrera. Des de finals dels anys 90, el texà ha pilotat l’expansió a l’antiga Unió Soviètica, tancant acords de prospecció a diverses regions, des del Pacífic Nord fins al mar Negre o l’Àrtic. Alguns d’aquests projectes van quedar paralitzats després que Washington imposés sancions a Rússia el 2014 com a represàlia per l’annexió de Crimea.

CONTRARI A LES SANCIONS

Tillerson s’ha oposat públicament a aquestes sancions. «Sempre animem la gent que pren aquestes decisions que considerin a qui s’està realment perjudicant, el seu extens dany col·lateral», va dir l’any 2014. En un Washington cada vegada més bel·ligerant amb Rússia, tant la seva postura respecte a les sancions com la seva amistat amb Putin estan cridades a generar com a mínim incomoditat. «Tinc una relació molt estreta amb Putin», va dir el mes de febrer passat. No estic d’acord amb tot el que fa, com tampoc amb el que fan altres líders, però entén que sóc un home de negocis».

  

 Trump va vendre durant la campanya una política exterior que prioritzi sempre els interessos nord-americans i extregui rèdits econòmics de la relació amb altres països. En realitat, no és gaire diferent del que han perseguit altres governs, malgrat que la retòrica ennuvoli a vegades les intencions. Aquesta designació anticipa una diplomàcia del dòlar, realpolitik en vena, sense espai per als sentimentalismes ni per als discursos moralitzadors. Perquè potser sí que Barack Obama critica el dictador egipci, els abusos dels drets humans a l’Aràbia Saudita o alguns abusos israelians, però al final els ven armes a tots.

L’home elegit per ser la cara dels Estats Units al món també és multimilionari, un perfil omnipresent en el futur Gabinet de Trump, que ha armat un Govern de plutòcrates quan més s’accentua la desigualtat al món. Tillerson haurà de desfer-se dels seus actius o posar-los en un fons cec si no vol incórrer en una infinitat de conflictes d’interessos. Aquest any va declarar que era amo de 218 milions de dòlars en accions d’Exxon i té a més a més un fons de pensions de 70 milions. Els seus plans, fins que li va trucar Trump, passaven per retirar-se aquest mateix any.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

    

La companyia Exxon està sent investigada per la fiscalia de Nova York per ocultar durant dècades les seves pròpies conclusions sobre l’efecte humà en el canvi climàtic i enganyar de passada els seus propis accionistes. Durant molt temps, va finançar els negacionistes de l’escalfament global encara que sota el lideratge de Tillerson se’n va distanciar aparentment. El texà admet l’impacte humà en el clima i el 2009 va arribar a proposar una taxa per a les emissions de carboni.