Gentiloni, el comte esquerrà

Paolo Gentiloni, nascut el 1954, es va formar en una escola Montessori. Als 16 anys es va escapar de casa seva, a Roma, per unir-se a una manifestació a Milà organitzada per l’extrema esquerra, vessant polític en què va militar durant molts anys. El nou primer ministre italià està llicenciat en Ciències Polítiques i ha exercit durant molt de temps com a periodista. Està casat amb una arquitecta.

Els seus pares eren els comtes Gentiloni Silveri, nobles d’Ancona, a la costa adriàtica. Juntament amb altres aristòcrates van afavorir, a principis del segle passat, l’entrada dels catòlics en la política italiana. Eren anys en què el ressentiment entre el Vaticà i Itàlia era gran per haver arrabassat aquesta última els Estats Pontificis.

La seva joventut va transcórrer entre el Moviment Estudiantil d’extrema esquerra i el Moviment dels Treballadors per al Socialisme fins que aquest es va fondre amb altres grups per formar el Partit d’Unitat Proletària per al Comunisme. 

A principis dels anys 90 es va acostar al que va ser alcalde de Roma Francesco Rutelli, de qui va ser protaveu i amb qui es va presentar com a candidat en el nou partit Democràcia i Llibertat-La Margarita.

Gentiloni va ser ministre de la Comunicació amb el govern de Romano Prodi als anys 90. Amb Renzi va assumir la cartera d’Exteriors. En les primàries de l’esquerra a l’alcaldia de Roma del 2012 es va presentar com a candidat i va quedar en el tercer lloc.  Renzi el va nomenar, el 2014, successor de Federica Mogherini a Exteriors, quan aquesta va ser designada Alta Representant Europea per a Afers Estrangers i Política de Seguretat. 

SINTONIA AMB ELS EUA I RÚSSIA

Notícies relacionades

Paolo Gentiloni, nou primer ministre d'Itàlia en substitució de Matteo Renzi

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Durant l’estada a Exteriors va establir bones relacions tant amb el nord-americà John Kerry com amb el rus Serghei Lavrov, país amb el qual Itàlia manté una relació més conciliadora que la que hi tenen altres socis europeus.

El 2007, juntament amb 44 polítics d’esquerres, va fundar el Partit Demòcrata (PD), hereu del Partit Comunista Italià (PCI), dissolt el 1989 poc abans de la caiguda del Mur de Berlín, i del qual actualment és secretari el primer ministre dimissionari, Renzi.