Fidel Castro torna a la Sierra Maestra

Nou acte de masses. El comiat de Fidel Castro va iniciar ahir una nova etapa, la que durà les seves cendres des de l’Havana, d’on va partir el seguici fúnebre, fins a Santiago de Cuba, a 900 quilòmetres de distància, on té previst arribar dissabte.

Un llarg recorregut per etapes amb què es vol rememorar la ruta que va fer el mateix Fidel fa 57 anys, però en sentit invers, fins que va entrar victoriós a la capital cubana, el 8 de gener del 1959. Una ruta que va suposar el triomf de la Revolució i la caiguda del règim de Fulgencio Batista. La de fa més de mig segle es coneix com la caravana de la llibertat.

A LA VIA BLANCA

«Jo llavors també hi vaig ser», recordava Margarita Gray, una dona de 81 anys que va arribar ben aviat a la Via Blanca, una àmplia avinguda flanquejada per cocoters, última etapa ja de la sortida de l’Havana fins a enfilar la vella i estreta carretera central que porta a orient.

En aquesta ocasió no va ser necessari mobilitzar el transport públic, com es va fer dimarts per portar els milers de cubans que van omplir la plaça de la Revolució. Els veïns es van anar acostant als carrers i avingudes de l’Havana per on passava la comitiva per veure l’urna de fusta de cedre, embolicada amb una bandera cubana i protegida per un vidre, que viatja en un petit remolc estirat per un jeep militar. «Llavors va ser impressionant i avui també. No m’he perdut ni un sol acte de masses de Fidel», afirmava Gray, que se sostenia dreta amb l’ajuda d’un bastó.

VUIT EUROS AL MES

A la mateixa avinguda hi havia el matrimoni García, que esperava la comitiva amb dues petites banderes cubanes a les mans. Darrere d’ells, en alguns edificis adjacents, els veïns esperaven als terrats i balcons. «Vaig combatre amb la guerrilla, vaig veure entrar Fidel a l’Havana i ara sóc aquí per acomiadar-lo amb emoció», va dir Carlos, de 78 anys. Amb la seva dona, María, de 75, viuen amb una pensió de només 200 pesos cubans al mes (menys de vuit euros) i les seves cartilles de racionament. «Amb això sobrevivim, però què vol amb aquest tenaç bloqueig [en referència a l’embargament dels EUA]», va afirmar resignada María, que guarda a casa seva com si fos or una foto en què apareix amb el desaparegut líder. La parella afronta amb certa preocupació el futur del país, però va assegurar que «ara toca a la joventut prendre el relleu i mantenir vius els ideals revolucionaris».

Els eslògans d’abans, que formen part del discurs dels fidelistes de més edat i que no han deixat de fer-se servir al llarg de tots aquests anys de manera insistent, s’han mantingut intactes també entre els més joves. «Fins a la victòria sempre», «Fidel comandant invicte», «mantindrem ben amunt els principis revolucionaris» o «l’imperialisme no menja aquí» formen part del discurs de Carlos, que estudia batxillerat i va anar a la Via Blanca amb un grup de companys de l’escola. «Confiem en Raúl. Si Fidel el va escollir a ell, ¿per què nosaltres hauríem de desconfiar?», va afirmar.

L’arribada d’un helicòpter a la zona, que semblava rodar el recorregut per a la televisió, va anunciar que ja faltava molt poc per veure passar el seguici, que va fer la seva aparició a marxa lenta. Es tracta d’una comitiva més aviat austera, sense gaires vehicles. Mentre circulava per l’avinguda es va fer el silenci. Només unes quantes persones van llançar visques al desaparegut líder. De lluny es van sentir alguns «¡Visca Fidel!».

AMB JOSÉ MARTÍ

Notícies relacionades

Adéu massiu a Fidel

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Quan la caravana es va perdre a l’horitzó, es va acabar la mobilització. Al tornar a la feina, Carlos González, amb el cap tapat amb una gorra amb la bandera veneçolana, explicava que «amb Fidel hi viatja ara Hugo Chávez». González, de 47 anys, ha estat dos anys treballant a Veneçuela, com a metge, en el programa d’intercanvi que va posar en marxa el chavisme i en què estan involucrats milers de professionals de la sanitat cubana. «Fidel va lluitar per la dignitat dels pobles», va dir amb convicció.

La caravana amb les cendres de Fidel passarà per gran part de les províncies cubanes i s’aturarà en els llocs més emblemàtics de la Revolució. Tot està preparat perquè no es trenqui la cadena humana organitzada pel règim. El dol pel líder s’acabarà diumenge quan les seves restes siguin exhumades al cementiri de Santa Ifigenia, a Santiago, on descansen també les de José Martí, l’heroi de la independència de Cuba. A prop de Sierra Maestra, on la guerrilla de Fidel va iniciar la seva lluita el 2 de desembre del 1956.