Trump suavitza la seva posició i ja no nega el canvi climàtic

Durant la campanya es va convertir en un dels crits de guerra dels seus seguidors, aquell «tanqueu-la» que va ressonar amb insistent intensitat durant la Convenció Republicana a Cleveland. I Donald Trump sempre ho va esperonar. Durant un dels debats televisats va arribar a prometre que nomenaria un fiscal especial per investigar Hillary Clinton pels seus presumptes «crims». «Mai s’han vist tantes mentides, tants enganys», va dir a l’octubre quan encara era el candidat republicà. Però aquella actitud justiciera ara sembla haver passat a millor vida. Trump va assegurar ahir a la nit que no vol fer mal als Clinton. Els seus assessors han sigut encara més contundents, a l’afirmar que no perseguirà judicialment la seva rival demòcrata.

El pròxim president dels Estats Units va confirmar el seu canvi de parer en una entrevista concedida a 'The New York Times', en la qual també ha suavitzat les seves posicions respecte al canvi climàtic. «No vull fer mal als Clinton, de debò que no ho vull», va assegurar el magnat immobiliari. «Ella ha passat per molt i ha patit enormement de diferents formes». 

Trump no va aclarir si renuncia de forma definitiva a complir amb la que era una de les promeses més sensacionals de la seva campanya, però sí que ha dit que no n’està gaire convençut. «Crec que dividiria el país». Aquest canvi d’actitud ja el va esbossar durant la primera entrevista que va donar després de guanyar les eleccions, en aquell cas en el programa '60 Minutes', quan va dir que els Clinton eren «bona gent». 

RELACIÓ TRENCADA PER LA CAMPANYA

La veritat és que, fins a l’inici de la campanya, les dues famílies tenien una bona relació. Els Clinton van assistir com a convidats al tercer casament del magnat, el que el va unir a la seva actual dona, Melania. Però aquesta cordialitat va desaparèixer enmig del fragor polític. Trump li va posar a la seva rival el malnom de «'Hillary, la deshonesta'» i va fer de les sospites sobre els seus 'e-mails' i sobre la Fundació Clinton dos dels seus arguments principals per desacreditar la demòcrata. No va servir de res que l’FBI es negués a presentar càrrecs després d’una llarga investigació. 

El canvi d’actitud no ha agradat als seus seguidors més acèrrims. «Promesa trencada: Trump ‘no desitja perseguir’ Clinton pels seus 'e-mails'», titulava Breitbart, un dels portals de la dreta alternativa, dirigit fins fa poc per Steve Bannon, la mà dreta del novaiorquès. Però així està sent des que l’empresari va guanyar les eleccions. Des d’aleshores a penes ha dit res de les seves propostes més polèmiques i s’ha mostrat conciliador amb els seus enemics i pragmàtic respecte als seus plans de futur. 

GIR SIGNIFICATIU

A la mateixa entrevista amb 'The New York Times' ha suggerit que està obert perquè els Estats Units segueixin sent part de l’Acord del Clima de París i ha reconegut que hi ha una «certa connexió» entre l’activitat humana i l’escalfament del planeta. Aquestes declaracions representen un gir potencialment significatiu respecte a les idees expressades durant la campanya, que han alarmat la comunitat científica i els ecologistes.

Trump havia promès retirar el seu país de l’Acord del Clima per reduir les emissions contaminants i cancel·lar des del primer dia del seu mandat la contribució als programes de les Nacions Unides dedicats a lluitar contra l’escalfament global. De l’entrevista, no queda clar si pretén fer marxa enrere, però sí que se’n dedueix que està disposat a contemplar-ho. «Ho estic estudiant molt de prop. Tinc la mentalitat oberta en aquest tema», va dir en referència als acords de París. 

També s’ha allunyat de les seves posicions negacionistes respecte a la influència humana en el canvi climàtic. «Crec que hi ha alguna connexió. Alguna, segur. La qüestió és quanta». 

Des que va escriure allò que l’escalfament global va ser «un invent dels xinesos» per treure competitivitat a la indústria nord-americana, Trump s’havia alineat amb l’opinió majoritària del Partit Republicà, més procliu a protegir els interessos de les petroleres que els del planeta. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Però no sempre va ser així. L’any 2009, el constructor va estampar la seva firma en una carta firmada per empresaris que reclamaven inversions en energies netes per «reduir les emissions perjudicials que estan posant en perill el planeta».   

Els canvis de posicionament hansigut una constant en la seva carrera. En funció dels interessos del moment, Trump és proavortista o antiavortista, demòcrata o republicà, menysprea Barack Obama o bé l’estima. «Vaig tenir una gran reunió amb el president Obama. Em va agradar realment molt», va dir ahir durant l’entrevista. En ella també va assegurar que li «encantaria ser l’home que firmi la pau entre Israel i els palestins», una empresa per a la qual compta amb l’assessorament del seu gendre, Jared Kushner, un milionari jueu ortodox amb extenses connexions a l’Estat hebreu.