Nicolas Sarkozy, desbancat de la carrera a l'Elisi

Nicolas Sarkozy va ser desbancat nit de la carrera a l’Elisi en les primàries organitzades pel centredreta, que van donar el triomf al seu antic primer ministre, François Fillon, a qui els sondejos només van veure com un seriós aspirant al tram final de la campanya.

    L’expresident francès, que va tornar a l’arena política el 2014 amb la intenció de recuperar el poder després d’haver sigut vençut pel socialista François Hollande el 2012, va reconèixer la seva derrota en una declaració amb aires de comiat polític. «M’ha arribat el moment de tenir una vida amb més passió privada i menys passió pública», va dir davant els seus seguidors.

    Tot i les notables diferències amb Fillon, Sarkozy va demanar el vot per a l’ex primer ministre a la segona volta de les primàries que se celebrarà diumenge que ve i que disputarà amb el segon classificat, l’alcalde de Bordeus i ex primer ministre de Jacques Chirac, Alain Juppé.

    «Siguin quins siguin els meus desacords passats, em sembla que François Fillon és qui millor ha comprès els desafiaments als quals s’enfronta França, així que votaré per ell», va prosseguir.

RÈCORD DE PARTICIPACIÓ / Els resultats provisionals fruit de l’escrutini d’unes 7.000 de les 10.000 meses electorals, situaven Fillon al capdavant de les primàries amb el 44% dels vots, seguit d’Alain Juppé, amb el 28%. Sarkozy solament va aconseguir un 21% en una jornada que va registrar un rècord de participació amb més de tres milions de votants.

    «La meva campanya s’ampliarà. Li dic a tots els francesos que pensem construir una alternativa forta per a França», va declarar un exultant Fillon després de conèixer els resultats. «La derrota no ha d’humiliar ningú perquè necessitarem tothom», va continuar.

    Qui va ser durant cinc anys primer ministre de Nicolas Sarkozy ha  proclamat al llarg dels últims anys que França no necessita una sèrie de reformes sinó un verdader xoc i ha promès tirar endavant un projecte polític «radical». En el terreny econòmic, defensa el programa més liberal de tots els candidats. Pretén eliminar la jornada laboral de 35 hores, endarrerir l’edat de la jubilació als 65 anys, flexibilitzar el mercat laboral, retallar la despesa pública en 100.000 milions d’euros en cinc anys i eliminar 500.000 places de funcionaris, així com rebaixar les cotitzacions socials de les empreses en 40.000 milions.

    La seva política social també és clarament conservadora. Entre altres coses, preveu reduir les prestacions per desocupació i, si arriba al poder, suprimirà el dret a l’adopció de les parelles homosexuals. La mateixa línia de fermesa guiarà la seva política migratòria. Fillon és partidari d’establir quotes i reduir a la meitat l’entrada d’immigrants.

CONTINUAR EL COMBAT/ «He decidit continuar el combat», va assenyalar per la seva part Alain Juppé, que partia com a favorit i  s’ha vist relegat a un inesperat segon lloc. «El que comença demà és un combat projecte contra projecte. Aquesta primera volta és una sorpresa i diumenge que ve n’hi haurà una altra», va augurar l’alcalde de Bordeus.

    Juppé havia apostat per un duel amb Sarkozy que donava per guanyat a la vista del rebuig que molts simpatitzants mostraven per la personalitat de l’expresident. No obstant, el nou escenari li complica les coses. L’exministra Nathalie Kosciusko-Morizet, quarta classificada en les primàries, va demanar el vot per a Juppé, però l’exministre Bruno Le Maire, que s’havia presentat com el candidat de la renovació, recolzarà Fillon.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

    Defensor d’una línia moderada de centredreta, Juppé ha intentat convèncer els votants que és el millor antídot contra l’avanç de l’extrema dreta. Tots els sondejos donen per fet que el candidat de la dreta que resulti l’elegit la setmana que ve s’haurà d’enfrontar a Marine Le Pen, líder del Front Nacional, en la segona volta de les eleccions presidencials de maig del 2017, donat que la divisió a les files socialistes i la baixa popularitat de François Hollande augura una derrota de l’esquerra

    Dels que han anat a les urnes, el 63% diuen que són simpatitzants de la dreta; el 15%, de l’esquerra, i el 8%, del Front Nacional.