Putin i Trump, davant del mirall

Sobre el paper, Vladímir Putin i Donald Trump sembla que han captivat les seves audiències respectives amb plantejaments similars. “Fem gran Amèrica una altra vegada”, era el lema de campanya del novaiorquès. “Tornem al nostre país el seu paper de gran potència”, podria dir perfectament un imaginari eslògan electoral de l'actual líder del Kremlin en cas de presentar-se com a candidat en unes eleccions verdaderament democràtiques, cosa impensable a la Rússia actual.

La inesperada victòria del milionari novaiorquès i la seva elecció com a nou president dels EUA ha tornat a l'actualitat la sintonia personal exhibida per tots dos els mesos previs als comicis. Molts es pregunten si durant els pròxims quatre anys, la democràcia més poderosa del planeta experimentarà un procés semblant al que es va viure a Rússia durant la dècada passada, període en què el Kremlin, a poc a poc, va anar paralitzant i neutralitzant l'embrió de societat civil que s'havia desenvolupat al país després de la desintegració de l'URSS.    

El cert és que Putin i Trump comparteixen moltes coses. El primer, una afinitat personal primàriaafinitat personal primària, el que es coneix comunament com una “qüestió de pell”. Posseeixen un tret de personalitat que els acosta, denominat pels psicòlegs com a pulsió narcisista i que es resumeix en l'“amor exaltat a un mateix”, un fet que facilita la comunicació mútua. En altres paraules, veuen el món amb les mateixes ulleres, i tenen un sistema de valors semblant.

RELACIÓ ENTRE ELS DINERS I EL PODER POLÍTIC

Entre aquests principis compartits hi ha, sens dubte, el seu concepte de la relació entre el poder polític i els diners. A ‘The New York Times', el comentarista Luigi Zingales explicava al febrer que les estratègies utilitzades pel magnat per "expropiar terrenys privats", i els beneficis fiscals que va rebre gràcies a "connexions polítiques" per construir el seu hotel Gran Hyatt a Nova York equivalen a "capitalisme d'amics", un concepte comunament utilitzat per experts i analistes a l'hora de definir el sistema econòmic a la Rússia de Putin, on els recursos són acaparats per personalitats pròximes al president.

No obstant, la periodista russo-nord-americana Masha Gessen va anar més enllà i va definir Rússia com un "estat màfia"estat màfia. "A diferència del capitalisme d'amics, on entres i surts d'aquest conglomerat de relacions politicoeconòmiques a voluntat, a Rússia, pertanys a la 'família' o t'adopta ella, però no pots abandonar-la mai a decisió pròpia", va puntualitzar la reportera, mostrant casos d'oligarques caiguts en desgràcia com Borís Berezovski.

Notícies relacionades

Desercions entre els ‘tories’ per l’auge del populista Reform UK

El dirigent israelià assumeix l’aïllament global

El líder rus i el nord-americà reaccionen amb uns actes reflexos idèntics a les crítiques, fustigant la premsa amb accions judicials o inspeccions fiscals. A mitjans d'octubre, Trump va amenaçar de portar als tribunals 'The New York Times' després de la publicació d'un article sobre els seus impostos impagats. A Rússia, fa uns mesos i després de rebre la visita d'inspectors fiscals, Mikhaïl Prókhorov, propietari del conglomerat mediàtic RBK, que s'havia fet ressò de les investigacions sobre la suposada fortuna personal de Putin a Panamà, va reemplaçar el seu equip de redactors en cap.

En política exterior, Trump, que no té coneixements sobre relacions exteriors, ha advocat per recolzar Rússia i el règim de Baixar al-Assad a Síria, limitar el compromís dels EUA per defensar els aliats de l'OTAN i evitar la implicació de Washington en el conflicte ucraïnès, cosa que agrada al Kremlin. Gessen ho explica amb una succinta frase: "A aquest home no li interessa res que no pugui entendre".