tomb a l'Amèrica del Nord

La victòria de Trump sumeix el món en la incertesa

La imprevisibilitat del candidat republicà genera ansietat dins i fora dels Estats Units

El dirigent envia un missatge tranquil·litzador però les seves propostes apunten a un replegament dels EUA

jgblanco36219321 u s president elect donald trump speaks at his election nig161109091317 / CARLO ALLEGRI

jgblanco36219321 u s  president elect donald trump speaks at his election nig161109091317
Discurs de Donald Trump subtitulat

/

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Els senyals estaven escrits a la paret des de fa molt temps, però ningú els havia volgut veure. En un desenllaç tragicòmic en les eleccions més insòlites de les últimes dècades, els nord-americans han escollit un home sense experiència política, que menteix amb regularitat i abandera tota mena de teories conspiratòries, per dirigir el seu destí durant els pròxims quatre anys. Donald Trump serà el 45è president dels Estats Units després de derrotar Hillary Clinton amb el suport aclaparador de la població blanca treballadora. El vot de protesta contra les institucions ha prevalgut i ha generat una enorme ansietat al món. Trump és l'anvers de l'idealisme projectat pels EUA durant dècades. El nacionalisme obscurantista agafa les regnes.

Pot ser que només sigui una sensació, però la capital del país es va despertar envoltada en un profund silenci. Com si es disposés a enterrar la seva ingenuïtat i el seu elogiat excepcionalisme. La segona revolució americana deu ser més o menys això. Després d'elegir un president negre, mig país va apostar pel candidat dels supremacistes blancs i l'extrema dreta. Un home que idolatra els diners, que divideix el món entre guanyadors i perdedors, i que veu amenaces sota cada pedra. La sensació que una època probablement s'acaba era generalitzada. “Tragèdia americana”, va titular la revista progressista 'New Yorker'. “El canvi ha posat els EUA al caire del precipici”, sentenciava el 'Washington Post' en l'editorial.

CLINTON GUANYA EN VOT POPULAR

El resultat ratifica la divisió del país en dues meitats antagòniques. Clinton va obtenir 193.000 vots més que Trump a falta de completar-se els últims serrells del recompte, el 47,7% enfront del 47,5% del republicà. Però el que importa són els vots electorals que reparteix cada estat. El magnat va conquistar-ne 279 enfront dels 228 de l'exsecretària d'Estat. En contra també de tot el previst, la participació va ser la més baixa des de l'any 2000. Només van votar cinc de cada 10 nord-americans amb dret de vot.

La debacle demòcrata també es va estendre al Congrés. Els conservadors mantenen el control de les dues cambres, cosa que permetrà a Trump legislar sense oposició si és capaç de sufocar la guerra interna del seu partit. La intenció de les parts apunta en aquesta direcció. “Trump liderarà un Govern republicà unificat”, va dir el líder del partit al Congrés, Paul Ryan, que va mantenir un obert enfrontament amb el candidat durant la campanya.

La intenció de les parts sembla que és aquesta. Els conservadors podran, a més, designar els pròxims jutges del Tribunal Suprem, la institució que acaba marcant el rumb ideològic del país. Un com a mínim, però és possible que fins a tres, fet que faria trontollar drets com l'avortament o el matrimoni homosexual.  

PROTESTES I ALDARULLS

La inesperada victòria de Trump, que novament va tornar a desafiar totes les enquestes, va desencadenar protestes i aldarulls en diversos punts del país. Tots els actors són conscients del ressentiment explosiu que ha deixat la campanya i en la ressaca de la nit electoral es va veure un accentuat propòsit d'esmena. “Ara és moment perquè Amèrica estronqui les ferides de la divisió. Hem de treballar junts”, va dir Trump referint-se a totes les faccions polítiques del país.

També va voler enviar un missatge tranquil·litzador al món, on la preocupació és palpable pel replegament aïllacionista i proteccionista que presagia la seva presidència. Per no parlar del seu escepticisme amb l'OTAN, l'ONU i la Unió Europea, institucions a què acusa d'haver robat la sobirania nacional dels pobles. Trump nega el canvi climàtic i pretén cancel·lar l'acord del Clima de París. Renega, a més, de moltes regulacions mediambientals i vol licitar terrenys públics per a l'explotació de petroli, gas i carbó. En el seu equip d'assessors en matèria d'energia, hi ha nombrosos 'lobbistes' per a les indústries fòssils.

UN PRAGMÀTIC

“Sempre posarem els interessos nord-americans primer, però tractarem tot el món amb justícia. Perseguirem l'afinitat, no l'hostilitat”, va afegir després d'acceptar la seva victòria. Aquestes paraules van tranquil·litzar les borses mundials, després de desplomar-se amb les notícies del resultat electoral. Si hi ha algun consol en aquesta presidència és que Trump no és un ideòleg. Durant la seva vida ha canviat tantes vegades de partit que és difícil comptar-les i la seva prioritat ha sigut sempre acontentar el seu ego. Aquesta combinació podria derivar cap al pragmatisme, encara que el seu discurs excloent conté elements tòxics cridat a encoratjar els seus semblants populistes a tot el planeta.

Notícies relacionades

El triomf de Trump també és la derrota de Barack Obama, el llegat del qual podria acabar fet miques els pròxims quatre anys. Des de la reforma sanitària, fins als acords de distensió amb l'Iran i Cuba. L'encara president no és responsable directe de l'auge del populista, però la seva incapacitat per reformar seriosament el sistema després de la crisi econòmica ha acabat explotant.

La desigualtat rampant derivada de les polítiques neoliberals de les últimes dècades està portant el món a un passat de banderes i salvadors de la pàtria. Part del triomf de Trump es va cuinar als bressols demòcrates i desindustrialitzats de l'Oest Mitjà. La revolta dels perdedors s'ha consumat.