Els conservadors guanyen les eleccions a Islàndia però necessiten suport per governar

El conservador Partit de la Independència ha guanyat les eleccions legislatives a Islàndia amb el 29,1% dels vots, amb més del 80% escrutat, encara que depèn d'una nova força per seguir al poder. El Partit Pirata, formació antisistema, ha obtingut bons resultats -amb el 14,4% més del doble que en les eleccions del 2013-, però lluny de les xifres que li atorgaven els últims sondejos. Se situa com a tercera formació. Les forces d'esquerra tampoc sumen la majoria necessària per aconseguir ser una opció de Govern.

Reforma, escissió pro UE dels conservadors, que és cinquena amb el 10,4%, seria indispensable perquè l'actual ministre de Finances, el conservador Bjarni Benediktsson, es pugui convertir en primer ministre.

La coalició al poder es veu frenada per l'enfonsament que registra el Partit Progressista, quart amb l'11,5%, castigat per la vinculació de l'ex primer ministre Sigmundur David Gunnlaugsson amb l'escàndol dels 'papers de Panamà', que va provocar la seva dimissió a l'abril i l'avançament d'aquestes eleccions.

El Moviment d'Esquerra Verda aconsegueix la segona plaça amb el 15,8%, davant del Partit Pirata.

El Partit de la Independència ha guanyat tots els comicis generals a Islàndia excepte el del 2009, enmig de la crisi econòmica més gran de la història recent d'aquest país.

El Partit Progressista és el gran perdedor, al registrar una caiguda de 13 punts percentuals i cedir 11 dels seus 19 escons. Els socialdemòcrates passen de guanyar el 2009 amb gairebé el 30% i col·locar Jóhanna Sigurdardóttir de primera ministra a ser ara la força més petita d'un Parlament que per primera vegada comptarà amb set partits.

Notícies relacionades

El Partit Pirata, camí de convertir-se en la segona força d'Islàndia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En canvi, els verd-i-rojos pugen gairebé 5 punts i guanyen 3 diputats fins a 10, un més que el Partit Pirata, que triplica els seus fins a 9 i passa del 5,1% al 14,4%, un resultat pobre si es considera que ha liderat els sondejos durant un any i fins fa un mes era la primera força.

Els set escons que obté Reforma seran determinants, encara que la seva actitud ambigua desperta dubtes: malgrat la seva proximitat ideològica, va negar el seu suport en campanya a un govern de centredreta, però també va rebutjar participar en les converses del bloc opositor, que van culminar amb una declaració conjunta.