Una dècada sense Anna Politkóvskaia

Ens estem precipitant a tota velocitat cap a l’abisme soviètic, cap a un buit informatiu que significa la mort a causa de la nostra ignorància; tot el que ens queda és internet, on la informació encara és disponible; a banda d’això, si un vol treballar com a periodista, és la total servitud a Putin; si no, ve la mort, ja sigui amb bales, verí o un procés judicial; qualsevol d’aquests mètodes pot ser considerat adequat pels nostres serveis especials (d’intel·ligència), els gossos guardians de Putin».

Anna Stepanovna Politkóvskaia va arribar a predir la seva pròpia mort, que va tenir lloc fa exactament una dècada a l’ascensor de l’edifici d’apartaments on vivia, al carrer Lesnaia de Moscou. Eren al voltant de les cinc de la tarda, i tornava després de fer unes compres. L’assassí va disparar quatre trets. Va morir a l’acte, just el mateix dia que el president Vladímir Putin feia 54 anys.

En cada ocasió en què recollia un premi a l’estranger pel seu treball d’investigació, advertia els líders occidentals del perill que implicava col·laborar amb l’actual líder del Kremlin en els anys posteriors als atemptats de l’11-S a Nova York, després de documentar amb detall les massives violacions dels drets humans comeses per les tropes russes durant la segona guerra de Txetxènia. Unes admonitòries paraules que avui sonen profètiques per a molts observadors a Rússia, vist el desenvolupament dels esdeveniments a la guerra de Síria i el que passa als barris assetjats d’Alep.

No va renunciar a la nacionalitat

La reportera va néixer a Nova York l’agost de l’any 1958. Els seus pares, ucraïnesos de nacionalitat, treballaven com a diplomàtics en la representació de l’URSS davant les Nacions Unides. Gràcies al seu naixement, tenia passaport nord-americà, encara que va passar la major part de la seva infància a Moscou i no va renunciar mai a la nacionalitat russa. Es va casar jove, mentre estudiava Periodisme a la Universitat Estatal de Moscou (MGU, per les seves sigles en rus), amb Aleksandr Politkovsky, amb qui compartia professió. Van tenir dos fills i es van divorciar anys abans de l’assassinat.

Avui, Aleksandr és un home que combina la seva feina de professor a l’Institut de Ràdio i Televisió de Moscou amb el seu afany a aclarir l’autor intel·lectual del crim. «Per la justícia russa, es tracta d’un assassinat en què la persona que l’ha encarregat simplement no existeix», explica a EL PERIÓDICO a través del telèfon. El juny del 2014, la justícia va condemnar a diverses penes de presó, incloent-hi dues cadenes perpètues, cinc txetxens. Dos anys abans, un expolicia va ser sentenciat a 11 anys de presó per cooperar en la identificació dels autors materials, encara que va evitar revelar el nom de la persona que va encarregar un crim les pistes del qual condueixen a la Txetxènia governada per Ramzan Kadírov.

«Quan veig el que passa al país, em sento com si estigués en una autèntica presó, en un lloc on les llibertats constitucionals només s’apliquen als membres de la màfia que ens governa», continua Aleksandr. Malgrat el temps transcorregut, insisteix que no es rendirà. «Tant la seva mare, Raisa Mazepa, com jo lluitem perquè la investigació continuï», promet.

«Ens estem precipitant a tota velocitat cap a l’abisme soviètic, cap a un buit informatiu que significa la mort a causa de la nostra ignorància; tot el que ens queda és internet, on la informació encara és disponible; a banda d’això, si un vol treballar com a periodista, és la total servitud a Putin; si no, ve la mort, ja sigui amb bales, verí o un procés judicial; qualsevol d’aquests mètodes pot ser considerat adequat pels nostres serveis especials (d’intel·ligència), els gossos guardians de Putin».

No va renunciar a la nacionalitat

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

«Per la justícia russa, es tracta d’un assassinat en què la persona que l’ha encarregat simplement no existeix»

«Quan veig el que passa al país, em sento com si estigués en una autèntica presó, en un lloc on les llibertats constitucionals només s’apliquen als membres de la màfia que ens governa», «Tant la seva mare, Raisa Mazepa, com jo lluitem perquè la investigació continuï»