Colòmbia d'ara endavant. Històries de reconciliació

Els colombians tenen molts dubtes. Alguns volen donar-li una oportunitat a la pau, però altres desconfien del procés liderat pel president Juan Manuel Santos. No obstant, hi ha qui ja ha començat a construir la pau. Són víctimes i exvictimaris de la guerra, com Luis, Wilson, Leidy, Tana, Julitsa, Anderson i Antonio.

Ells es van adonar que el perdó és un procés personal i individual, que no depèn d'un acord polític. Ells van decidir no esperar per poder perdonar i demostren que el camí de la reconciliació és possible i real.

TANA I LEIDY: RECONCILIAR-SE AMB UN POBLE

TANA I LEIDY: RECONCILIAR-SE AMB UN POBLE

Güintar és un dels tants territoris abandonats per l'Estat. Un cementiri és el primer que es veu a l'entrar i al sortir en l'única via de terra que dóna accés a aquest poblet d'Antioquia. Enganxades a les làpides es veuen extremitats de maniquins que apunten al cel, com si volguessin sortir de la tomba. A dalt, una escultura de la marededéu.

Tana i Leidy, originàries de Güintar, són amigues però no sempre ho han sigut. Leidy era guerrillera de les FARC, en el mateix front que va assassinar el pare i a dos dels germans de Tana. "El meu germà gran es va unir a les FARC i després va desertar. Le van dir que havia de matar-me per ser gai, i amb això els demostraria fidelitat".

En conseqüència, Tana se'n va haver de marxar a Medellín i va passar a formar part dels més de sis milions de desplaçats interns que hi ha a Colòmbia, segons ACNUR.

Leidy es va unir voluntàriament a les FARC als 13 anys. Confessa que la inestabilitat en el seu nucli familiar va ser el la va motivar. "La guerrilla ja formava part del poble, era una sortida". Va pertànyer a la brigada dels explosius durant l'atemptat més gran perpetrat pel grup, en una església de Bojayá, on van morir centenars de persones. "Jo no hi vaig ser quan van assassinar la família de Tana, però la gent al poble igualment em va dir assassina".

Leidy es va desmobilitzar fa alguns anys i mira de seguir amb la seva vida, però integrar-se a la vida civil en una localitat on tots coneixen la seva història, ha sigut un procés. Tana ha perdonat Leidy però no les FARC. "El perdó comença per entendre la persona. La cadena de la violència s'ha de trencar". Assegura que l'Estat va abandonar el seu poble: “Aleshores la llei era de qui tingués l'arma a sobre".

A la plaça de Güintar hi ha una església amb la façana blanca. El rector va ser qui va tenir la idea de l'escultura del cementiri: en honor a les víctimes de la violència de la guerra.

LUIS i WILSON: DORMINT AMB L'ENEMIC

LUIS i WILSON: DORMINT AMB L'ENEMIC

Luis obre la porta del taxi amb un somriure i ajuda al seu amic a baixar. “Wilson és com un germà per a mi”, diu mentre el saluda amb una abraçada. Wilson munta el bastó plegable que porta a les seves mans plenes de cicatrius, mentre baixa del cotxe. Avui han quedat a la Fundació per a la Reconciliació a Bogotà.

La discapacitat visual de Wilson, expolicia, és la seqüela de l'atemptat  bomba que va patir el 2004, de la mà de les FARC. “Em vaig quedar inconscient cinc dies, quan em vaig despertar, els meus companys ja havien sigut enterrats”, recorda. L'acció la va ordenar Luis, qui afirma que: "a les FARC quan et manaven matar t'estaven donant una ordre, no preguntaven si ho volies fer”.

Es van conèixer per casualitat, deu anys després de l'atemptat. Compartien habitació durant un curs fora de la ciutat. Luis només sabia que Wilson era expolicia i una de les 200 mil víctimes amb algun tipus de discapacitat física que existeixen segons l'Agència Colombiana per a la Reconciliació. Wilson només sabia que Luis era un dels més de 60 mil desmobilitzats que van abandonar les armes en els últims 13 anys. “Quan me'n vaig assabentar qui era Luis vaig pensar: Estic dormint amb l'enemic”.

Avui tots dos col·laboren en les escoles del perdó. Imparteixen xerrades usant la seva pròpia història com a exemple. “Per a mi el perdó és sanació”, diu l'exguerriller sempre amb gestos ferms i mirada decidida. “El perdó és molt maco, dóna pau al cor, aquesta és una guerra inútil”, confessa Wilson sempre tranquil, mentre recorda el dia que es van reconciliar: “Ens vam donar l'abraçada del perdó i vam plorar junts”.

Luis porta la mà a l'espatlla de Wilson i guia el seu amic cap a l'interior de la fundació. Els dos es pregunten per les respectives famílies i fan bromes sobre l'altre: “Et veig més gras”, diu de broma Wilson. “Jo a tu et veig més lleig paisà”, contesta Luis.

VICTUS: L'ESCENARI DEL PERDÓ

VICTUS: L'ESCENARI DEL PERDÓ

En el teatre, submergit en una foscor gairebé absoluta, víctimes i victimaris caminen entre el públic amb direcció a l'escenari.

Quan s'està per presenciar Victus, l'obra de teatre ideada per l'actriu colombiana Alejandra Borrero, es té consciència que el que es veurà, serà un grup d'excombatents (FARC, ELN, Paramilitars) compartint el mateix espai amb un grup de víctimes. El que desconeix és que l'obra no mostra “etiquetes” sinó qualitats humanes.

“Ella és Julitsa, és Chocó, alegria, entrega i perdó”. El públic aplaudeix calorosament la dona que acaba de presentar a la seva companya.

Ignoren que Julitsa va estar segrestada pels Paramilitars, que va ser torturada i abusada sexualment. Ella pertany a les més de tres milions de dones que han sigut afectades pel conflicte, segons xifres oficials del govern colombià. Confessa que va ser difícil afrontar el projecte i va pensar a abandonar-lo: “A vegades el teu dolor t'encega tant que penses que l'única que ha patit ets tu. Assegura que el perdó és la capacitat de tenir davant el teu agressor i no sentir odi.

Anderson, el petit del grup, va ser segrestat per l'ELN quan tenia 7 anys, va viure la infantesa i l'adolescència en la guerra. Com ell, un de cada tres nens han sigut víctimes del conflicte. Té 18 anys. “No sento rancor amb aquells que em van portar”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Antonio forma part de les xifres oficials que registren més de 40 mil segrestos a causa de la guerra. Pertanyia a les Forces Armades Colombianes quan va ser segrestat per l'ELN. Va passar tres anys en captiveri a la selva. Avui, té la convicció que el perdó és “saber entendre que tots som humans, s'ha de parlar, comprendre l'altre, abraçar-nos i junts… caminar”.

Els que formen part del projecte Victus li donen un missatge al poble colombià, del que esperen que passi D'ara endavant: “Somiem un país on puguem donar-nos les mans els uns als altres”.D'ara endavant