Els diners pudents dels candidats

Els diners són el càncer de la democràcia dels EUA: compren accés i influència sobre la classe política i corrompen voluntats. I aquesta campanya està sent una il·lustració palmària d’això. El passat dels dos candidats està tacat de sospites de tràfic d’influències, finançament irregular i suborn. En el cas de Hillary Clinton, són les multimilionàries donacions estrangeres a la Fundació Clinton i la possibilitat, àmpliament documentada, que com a secretària d’Estat i senadora prengués decisions per afavorir empreses i governs que han engreixat generosament les butxaques de la seva família. En el cas de Donald Trump, el rastre dels diners condueix fins a Florida i també fa pudor.

El Washington Post va publicar aquesta setmana que el 2013 l’ara candidat republicà va donar 25.000 dòlars (22.200 euros) a un grup que recaptava fons per a la reelecció de la fiscal general de Florida, Pam Bondi. El regal va arribar només quatre dies després que la seva oficina fes públic que sospesava sumar-se a la demanda de l’estat de Nova York contra l’anomenada Universitat Trump. Aquella universitat era en realitat un seminari per ensenyar els secrets del mercat immobiliari, un negoci que va deixar prop de 40 milions de dòlars a les arques del magnat durant la dècada en què va estar operant i que ara afronta diverses demandes per frau i publicitat enganyosa a Nova York i Califòrnia.

Trump va donar els diners a la fiscal general a través de la seva fundació familiar, saltant-se les regles per a les organitzacions sense ànim de lucre, i per això li va caure una multa de 2.500 dòlars. En qualsevol cas, dies després que untés la campanya de Bondi, l’oficina de la seva fiscalia va anunciar que no se sumaria a la demanda novaiorquesa.

Trump es presenta com l’home capaç de regenerar el sistema polític i acabar amb la influència corrosiva dels interessos i els grups de pressió. Repeteix sovint que «el sistema està manipulat», quan ell mateix ha admès que ha fet servir en nombroses ocasions les donacions polítiques per comprar favors. «Jo era un home de negocis. Donava [diners] a tothom. Quan trucaven els en donava. I quan necessitava alguna cosa d’ells dos o tres anys més tard, eren allà per a mi. Quan els truco em fan un petó el cul. ¿Queda clar?», va dir en un debat de les primàries.

Al llarg dels anys, Trump ha fet de tot per impulsar els seus interessos empresarials, independentment del color polític del destinatari. A finals dels anys 90, quan volia obrir un casino a Florida en un projecte conjunt amb una tribu índia, va organitzar un acte de recaptació de fons per al governador Jeb Bush a la Trump Tower i va donar 50.000 dòlars al Partit Republicà de Florida per provar de doblegar la seva oposició als casinos. El 2013 i el 2014, va donar 35.000 dòlars a la campanya de Greg Abbott, l’actual governador de Texas, el mateix que el 2010, sent fiscal general, va desestimar la investigació contra la Universitat Trump.

Bondi ha declarat que la decisió de no sumar-se al litigi la va adoptar la seva oficina sense que ella intervingués en l’assumpte. Pot ser. El cert és que mesos després, el març del 2014, Trump va acollir per a ella a la seva mansió de Mar-a-Lago a Palm Beach un acte de recaptació de fons a 3.000 dòlars el cobert en què va captar 150.000 dòlars per a la seva campanya, segons The Huffington Post. No va ser l’únic gest per a la fiscal. Aquella mateixa primavera, Ivanka Trump i el seu pare van donar 125.000 dòlars més al Partit Republicà de Florida, la principal font de fons electorals de la jurista. Sobra dir que Bondi es prea de ser amiga de Trump i recolza activament la seva campanya a la presidència.

Davant del mirall

Notícies relacionades

L'ONU adverteix contra el populisme "humiliant" de Trump

L'FBI fa públics els documents de la seva investigació a Clinton

Davant del mirallTot aquest fang ha tornat a posar el magnat davant del mirall, soscavant el seu missatge de croat contra la corrupció política i especialment dels Clinton. La campanya de Hillary va declarar que hi ha «moltes coses qüestionables» en el xiringuito trumpià a Florida, i el seu marit, l’expresident Bill Clinton, va intentar diferenciar les activitats de la seva fundació i la de Trump. «La meva fundació ajuda la gent –va dir en un míting a Orlando–. La de Trump es fa servir per comprar el vostre fiscal general».

Però Bill Clinton no és exactament el més adequat per donar lliçons d’ètica política, tenint en compte les al·legacions que pesen sobre la seva fundació i els diners guanyats pels seus discursos, alguns d’ells pagats per fosques entitats i personatges indesitjables.