L'FBI fa públics els documents de la seva investigació a Clinton

L’FBI va fer ahir públics els documents de la seva investigació sobre l’ús negligent que Hillary Clinton va fer dels seus correus electrònics durant la seva etapa al capdavant de la secretaria d’Estat dels EUA, un assumpte que si bé no s’ha traduït en conseqüències legals per a la candidata demòcrata a la presidència ha servit per aprofundir en la desconfiança que part de la societat nord-americana sent envers ella. Del material es desprèn una certa ignorància i desinterès de Clinton envers els mecanismes que regulen la informació classificada, així com les dificultats dels agents per accedir a la dotzena de dispositius mòbils de l’excancellera per comprovar si havien sigut piratejats. 

Com ja va dir al juliol el director de l’FBI, James Comey, la investigació «no va trobar proves que confirmin que els comptes de correu de Clinton o els seus dispositius mòbils fossin objecte de ciberatacs», encara que el document afegeix que els agents no van poder accedir a tots els dispositius utilitzats per la llavors secretària d’Estat. Les 58 pàgines publicades per l’organisme inclouen un sumari de les tres hores i mitja d’entrevista que l’ex primera dama i els seus advocats van mantenir a la seu de l’FBI a Washington fa uns mesos. Segons el memoràndum, Clinton va dir a la reunió que va utilitzar un servidor privat i personal per emmagatzemar les seves comunicacions «per conveniència» i no per violar les lleis que regulen les comunicacions oficials. 

NOMBRE PETIT /  A l’entrevista també va sostenir que no recordava «haver rebut cap correu electrònic» classificat. Aquestes respostes estan en consonància amb el que ha anat dient des que l’assumpte es destapés, a principis de l’any passat. Però no són del tot certes. Almenys, algunes. La investigació de l’FBI va arribar a la conclusió que Clinton va enviar o va rebre fins a 110 correus que aleshores ja estaven classificats durant la seva etapa al capdavant de la diplomàcia nord-americana, encara que «un nombre molt petit» d’aquests e-mails portava la marca de la classificació. Clinton també va afirmar al seu dia que havia entregat a l’agència tots els seus correus professionals. Tampoc era veritat. L’FBI va trobar-ne més tard 14.900 dels quals no tenia constància.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

Al capdavall, hi ha prou indicis per afirmar que Clinton va mentir o no va dir tota la veritat durant la investigació però, en qualsevol cas, l’FBI va optar per no recomanar al Departament de Justícia el seu processament. Al juliol Comey va concloure que Clinton havia actuat amb «extremada negligència», però també va dir que no hi havia proves suficients per determinar que ho fes de forma premeditada, amb mala fe.

Tant la dreta mediàtica com la campanya de Donald Trump han fet de l’assumpte dels correus un dels seus cavalls de batalla per presentar Clinton com una política deshonesta i astuta. I com més es parli dels ­e-mails més calarà aquesta opinió entre l’electorat, ja per si mateixa molt estesa.