11 jul 2020

Anar al contingut

El Brasil enterra el somni de la igualtat

La caiguda de Rousseff anticipa el final del model social de Lula

El gir neoliberal de Michel Temer iniciarà una nova era al país

EDU SOTOS

El Brasil enterra el somni de la igualtat

Leo Correa

Al contrari del que molts pensen, la sentència d'aquest dimecres al Senat del Brasil no significa únicament la "mort política" de la presidenta Dilma Rousseff, com la va definir el seu advocat José Eduardo Cardozo, sinó la mort anticipada del model de desenvolupament proposat per l'expresident Luiz Inácio 'Lula' da Silva quan va accedir per primera vegada i contra tot pronòstic al Palauo de Planalto fa 13 anys. El somni d'un Brasil sense barreres entre rics i pobres, homes i dones, negres i blancs, es va esvair amb l'arribada d'una crisi econòmica sense precedents que va reobrir, de banda a banda, la vella ferida de la segregació en la democràcia més gran d'Amèrica Llatina.

"Probablement Dilma ha sigut l'única política del Brasil que no ha robay per enriquir-se i està sent jutjada pels qui sí que ho han fet a través d'un cop tou", va sentenciar fa un parell de mesos el guru de l'esquerra Noam Chomsky, que, lluny de ser un adulador del model brasiler de desenvolupament, no va dubtar a repartir llenya a Lula quan va optar a la reelecció el 2006 per "haver-se apartat de les banderes dels moviments socials". Precisament, les declaracions del lingüista de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) han sigut les més encertades fins al moment. Rousseff no va saber, o no va voler, jugar el joc de la política de Brasília. 

Fidel al seu esperit tecnòcrata i allunyada dels tripijocs als foscos passadissos del Congrés Nacional, on Lula es bellugava amb l'experiència acumulada als púlpits dels sindicats de São Paulo, la presidenta que en la seva joventut va cuidar dels comptes de l'Aavantguarda Armada Revolucionària (VAR) es va enclaustrar al seu despatx de la capital per posar en marxa la maquinària desenvolupista. Si el seu antecessor i padrí va posar en marxa el programa social 'Borsa Família', que des del 2003 va treure de la misèria 35 milions de persones, Rousseff va recórrer a la calculadora per posar a en marxa el 2009 el programa 'La meva vida, la meva casa', que fins al fina del seu segon mandat hauria d'haver entregat 4,6 milions de cases a les famílies més mancades del país.

Petrobras, la clau

No solament això. Rousseff va voler convertir la petrolera semiestatal Petrobras en el motor del canvi per al Brasil a través de l'anomenada 'llei de les Royalties', que obligaria a invertir el 75% dels beneficis de la indústria del petroli en educació i el 25% en el sector de la salut pública. Una considerable suma de 31.000 milions d'euros en la primera dècada i 99.839 milions més fins al 2045 que deixarien enrere d'una vegada per sempre el pitjor sistema educatiu d'Amèrica Llatina només per darrere de Bolívia. Potser per això, per atrevir-se a jugar amb el negoci més gran del planeta, l'escàndol de corrupció que va iniciar la crisi brasilera va néixer a Petrobras, com ja havia entrevist de les filtracions de Wikileaks el 2009.

Potser per això, perquè el model Partit dels Treballadors no serà permès en el nou Brasil neoliberal de Michel Temer, el pròxim objectiu de l'operació Lava Jato serà l'expresident Lula. Només la presó i el desprestigi públic podrien evitar que el verdader pare del canvi al Brasil, l'únic president que va arribar a una popularitat del 80,5% al deixar el seu mandat, concorri a les eleccions presidencials de 2018. Malgrat la derrota de Rousseff, l'oposició i el poble brasiler saben que fins que Lula no llenci la tovallola, o acabi a la presó, el somni d'un altre Brasil seguirà sent possible.