11 jul 2020

Anar al contingut

Un signe del canvi d'època en part de Sud-amèrica

Abel Gilbert

“Dona i d'esquerra, militant contra la dictadura i sense un marit que aparegui al seu costat a les fotografies. No és bonica, ni pudorosa. La senyora no cap en el modelet dissenyat per l'elit conservadora d'aquest país”. Les declaracions de Regina Souza, la senadora del PT per Piauí, un dels estats més pobres del Brasil, van semblar una mena d'epitafi polític de Dilma Rousseff. La seva “dedicatòria” a la presidenta destituïda va incloure una reflexió que excedeix els gegantescos contorns d'aquest país. Souza ho va explicar així: la disputa al llarg de 13 anys entre la 'Borsa família', el programa que va treure de la misèria milions de persones, i la borsa de São Paulo s'ha dirimit a favor de l'univers financer.

Es tracta, com va suggerir Luiz Inácio 'Lula' da Silva, d'un problema que engloba part d'aquesta Sud-amèrica que fins no fa gaires anys el Brasil va voler liderar amb un projecte de relativa autonomia política enfront dels EUA. El 2005 Lula, Néstor Kirchner i Hugo Chávez van acordar posar límits a la Iniciativa de les Amèriques de George Bush. Onze anys més tard, el mapa polític ha canviat radicalment. Cristina Kirchner ha perdut el seu poder i és assetjada per una justícia altament polititzada, igual que Lula al Brasil. En una Veneçuela en bancarrota econòmica, augmenta la pressió política i social per revocar a través de les urnes el mandat de Nicolás Maduro.

Més enllà de les especificitats de cada país, el que tenen en comú és la vocació de les elits empresarials/financeres i part de la política de tancar l'anomenat 'cicle populista' basat en la distribució. A Bolívia i l'Equador, els adversaris d'Evo Morales i Rafael Correa s'il·lusionen per sumar-se a aquesta onada imparable. Segons la revista paulista 'Caros Amigos', les mesures que pren el president interí Michel Temer “poden deixar el Brasil agenollat durant molts anys. Amb la cobdícia i la imprudència dels que no tenen compromís amb la voluntat popular dels vots, el Govern destrueix els èxits socials, trenca diplomàcies, i lliga l'economia en una sola direcció: res per al Brasil i els brasilers, tot per l'elit econòmica, ja sigui local o global”. Aquestes paraules també es repliquen a manera de mal auguri més enllà de les seves fronteres.