Quatre (herois) sirians que et faran recuperar l'esperança en el gènere humà

JALED OMAR, EL (DESAPAREGUT) HEROI D'ALEP 

JALED OMAR, EL (DESAPAREGUT) HEROI D'ALEP CASC BLANC MORT AMB 31 ANYS

El més popular dels Cascos Blancs era Jaled Omar Harrah, anomenat “l'heroi d'Alep” per haver tret viu un nadó de la runa de casa seva diverses hores després que fos destruïda per les bombes. El miraculós rescat, el juny del 2014, es va gravar i les imatges van fer la volta al món. Més de 900.000 persones van veure el vídeo.

Jaled, un home de 31 anys, pare de dues filles i que abans de posar-se a salvar vides era pintor i decorador, va explicar llavors que la mare del nen va intentar infructuosament de donar pistes sobre el lloc on podia estar atrapat. Quan els cascos blancs començaven a perdre l'esperança de trobar el nadó amb vida després d'hores d'aixecar runa, ell es va recolzar en un tros de formigó per descansar perquè feia nou hores que excavava i va sentir un plor. “Vaig pensar que eren imaginacions, que estava cansat”, va explicar.

Jaled va preguntar a un altre company si sentia els plors i quan aquest li va dir que sí, van iniciar l'àrdua tasca de retirar la runa amb delicadesa per no fer-li mal. Després de 13 hores d'esforç, segons va indicar el grup Campanya Síria, Jaled va treure el nen. El petit Mahmud va obrir els ulls davant la càmera i després es va adormir als seus braços. “Si moro salvant vides, crec que Déu em considerarà un màrtir”, va afirmar llavors Jaled.

Jaled salvava vides a la zona d'Alep des de principis del 2014. Quan va morir, era “amb altres membres del seu equip ajudant gent atrapada sota la runa”, va indicar un portaveu de la DCS.

---

WAAD ALKATEAB, LA SEVA CÀMERA ÉS LA SEVA ARMA

WAAD ALKATEAB, LA SEVA CÀMERA ÉS LA SEVA ARMAFOTOPERIODISTA. 25 ANYS

Waad Alkateab no vol mostrar del tot la seva cara, perquè tem les possibles represàlies.“Els meus pares viuen en zones controlades pel règim”, argumenta. Ella resideix en una part d'Alep sota control rebel. “A Alep no pensem en el demà: la mort està per tot arreu a cada segon”, explica.

“Abans de la revolució, estudiava Màrqueting a la Universitat d'Alep. Estava en l'any de graduació, però no vaig poder graduar-me [perquè va començar el conflicte]”, explica. “Vaig participar en les manifestacions. Quan l'Exèrcit Sirià Lliure va entrar a la ciutat, em vaig traslladar a la zona alliberada. Perquè el règim em buscava i temia que m'arrestessin. La gent mor i és torturada a les presons sirianes. Així que vaig començar a documentar el que passava perquè el món ho sabés”.

Als seus 25 anys, treballa com a periodista amb una càmera com a únic arma. Seu és el vídeo recent que va donar la volta al món en què es narra un part amb la mare afectada per metralla i un nadó que va trigar 20 minuts a donar senyals de vida. “Estava gravant-lo i plorant –rememora–. Aquesta història m'ha donat esperances i més forces per treballar i ajudar la gent aquí”.

“M'agradaria preguntar-los als que han marxat (de Síria), ¿per què ho heu fet? És el nostre país, és la nostra responsabilitat”, confessa.

---

MAHMOUD RASHWANI, L'ACTIVISTA POLÍTIC QUE REPARTEIX MENJAR

MAHMOUD RASHWANI, L'ACTIVISTA POLÍTIC QUE REPARTEIX MENJARACTIVISTA POLÍTIC. 30 ANYS

L'activista Mahmoud Rashwani s'ha quedat a Alep per convicció política, però li pesa que la seva dona i la seva filla, acabada de néixer, siguin a la veïna Turquia. El pla que ell i la seva dona tenien era que la nena i la mare tornessin a Alep al cap de pocs mesos del part, però els esdeveniments en la malmesa ciutat siriana, sumada a la nova responsabilitat com a pares, van fer que decidissin que aquestes es quedessin en terra turca. Travessar la frontera d'amagat li surt tan car a Rashwani que ja fa broma que no tornarà a veure la seva filla. 

"El meu objectiu ara és que no m'enterrin", comenta. Mentrestant, el seu dia a dia consisteix a mirar de trobar aliments frescos, cada vegada més escassos, i comprar les poques llaunes de menjar disponibles en el mercat. Les emmagatzemen i les distribueixen entre la població necessitada. Per exemple: el preu d'una llauna de sardines, explica Rashwani, s'ha quadruplicat. “També recollim combustible i el reservem per a situacions d'emergència”, relata.

Quan el dia 15 d'agost el seu veïnat va ser tocat per barrils bomba russos i casa seva va quedar danyada, Rashwani no va perdre el sentit de l'humor. Va treure unes fotos, va obrir el seu compte de Facebook, va pujar les imatges i va comentar: “Aquesta és la meva part d'ajuda humanitària russa”.

---

HAMZA ALKATEAB, UN METGE PER A LA CIUTAT ON PLOUEN BOMBES

HAMZA ALKATEAB, UN METGE PER A LA CIUTAT ON PLOUEN BOMBESMETGE. 29 ANYS

Hamza Alkateab aviat arribarà a la trentena d'una vida molt més intensa que la de la mitjana: és metge a Alep i director de l'Hospital Al-quds, bombardejat el mes d'abril passat per les forces del règim sirià i els seus aliats russos. Pare d'una nena de set mesos i resident, amb la seva dona, d'una zona controlada per rebels sirians, una amalgama de grups opositors a Baixar al-Assad que agrupa des de moderats fins a gihadistes.

“És aterridor tenir la sensació de poder ser atacat en cada segon de la teva vida. Però com que som gent que creu en la revolució, mirarem de seguir a Alep”, comenta.

Notícies relacionades

Gent bona a Síria

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Té part de la seva família a l'altre costat de la frontera, a Turquia. El seu pare va estar recentment hospitalitzat i Alkateab va haver de deixar-se uns quants centenars de dòlars per travessar la frontera d'anada i tornada. Quan encara es podia, perquè ara tot és molt més complex en un Alep gairebé assetjat.

El seu despertador són les bombes amb les quals Alep es desperta cada dia. La seva feina diària, les conseqüències d'aquestes explosions. El descans és per a ell un luxe inabastable i la por ha passat a ser un component més de la seva vida: “No em dic Hamza Alkateab, però aquí tots fem servir pseudònims, perquè moltes de les nostres famílies viuen en zones controlades pel règim”.