Gent bona a Síria

Desenes d'herois i heroïnes anònims arrisquen la seva vida per salvar la dels seus veïns o evitar que la guerra ho destrossi tot

Una campanya reclama la concessió del Nobel de la pau als Cascos Blancs, un grup de rescat

Operació de rescat dels Cascos Blancs a Síria. / periodico

4
Es llegeix en minuts
Ana Alba
Ana Alba

Periodista.

ver +

Milions de sirians resisteixen bombes i combats, molts atrapats en poblacions sense aigua corrent ni electricitat i amb escassetat d'aliments. La seva heroïcitat quotidiana és sobreviure. Entre aquests herois i heroïnes anònims n'hi ha alguns que arrisquen la vida per salvar les dels seus veïns, evitar que la guerra ho destrossi tot i denunciar massacres de civils. Són metges, infermers, conductors d'ambulàncies, membres d'equips de rescat, bombers, mestres, treballadors humanitaris i reporters, entre altres.

Els atacs aeris, principalment del règim del president sirià, Baixar al-Assad, i els seus aliats russos, maten diàriament civils a Síria. Bombardegen edificis de vivendes, escoles i hospitals. Els rebels també ataquen zones civils en mans del règim sirià, sobretot amb foc de morter.

EQUIPS DE VOLUNTARIS

Després de l'estiu del 2011, els ciutadans van formar equips per rescatar supervivents de la runa després dels bombardejos, enterrar cadàvers i atendre ferits. A finals del 2012 van començar a crear-se centres de voluntaris en algunes ciutats i va néixer la Defensa Nacional Síria (DNS), segons expliquen els seus membres, coneguts com a Cascos Blancs.

Apareixen en imatges traient nens de la runa, se'ls identifica pel seu casc blanc i el seu uniforme beix. Asseguren que els seus principis són “humanitat, solidaritat i imparcialitat” i la seva missió és “salvar gent de totes les parts en conflicte”.

Són uns 3.000, homes i dones. Almenys 132 han perdut la vida en tasques de salvament, la majoria en atacs denominats “double tap”, en què un avió bombardeja un objectiu i el torna a atacar poc després, quan els equips d'auxili ajuden les víctimes.

Aquest va ser el cas de Jaled Omar Harrah, anomenat “l'heroi d'Alep” per haver tret viu un nadó de la runa de casa seva hores després que fos bombardejada. Jaled va morir en un atac aeri la setmana passada.

NOBEL DE LA PAU

Els Cascos Blancs, que han rescatat més de 60.000 persones, compten amb dues unitats femenines. A vegades són l'única esperança per a dones atrapades sota la runa en comunitats molt conservadores en què les famílies no volen que les rescatin homes.

Els membres de la DNS podrien obtenir el premi Nobel de la pau si l'entusiasme de les organitzacions que donen suport a la seva candidatura s'encomana al comitè Noruec del Nobel, que selecciona aspirants i guardonats. L'organització The Syria Campaign ha creat una pàgina web per recollir suports a la candidatura siriana. 

Molts mestres  de localitats que han perdut escoles formen els seus alumnes en cases o coves

No obstant, els Cascos Blancs tenen detractors. Sectors pròxims al règim de Damasc asseguren que es tracta d'un projecte del Regne Unit i els EUA i els acusen de treballar només en zones rebels -fins i tot de tenir vinculació amb grups islamistes- i portar armes.

DOCTORS MORTS

En l'assistència als civils, també juguen un paper important organitzacions com la Mitja Lluna Roja de Síria i el Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC). Gestionen entrades de combois humanitaris en poblacions assetjades, reparteixen assistència i evacuen malalts i ferits.

Aquests depenen de l'escàs personal sanitari que resisteix a Síria. Oenagés internacionals calculen que més de la meitat dels doctors han fugit del país i, segons Metges pels Drets Humans, n'han mort més de 700.

La situació és dramàtica en poblacions assetjades com Madaia, de 40.000 habitants i on dos dentistes i un veterinari són l'única esperança per als ferits, segons l'Agència France Presse. Aquests tres herois treballen sense parar en condicions absolutament precàries.

A l'est d'Alep, en mans rebels i assetjat per les forces d'Assad, 35 metges desafien les bombes per salvar les vides de desenes de ferits diaris entre una població de 250.000 persones. No donen l'abast. “Els escassos hospitals que queden a la ciutat són vitals per a la supervivència de la població”, va assegurar a Metges Sense Fronteres (MSF) el doctor Hussein, director i pediatre d'un hospital d'Alep.

ESCOLES ATACADES

Centres sanitaris i escoles són blanc continu de les bombes. Unicef va alertar que dos milions de nens sirians no poden anar a classe i almenys 5.000 col·legis són inservibles perquè han sigut destruïts, malmesos, ocupats per forces militars o utilitzats per albergar-hi desplaçats.

Notícies relacionades

En diversos racons de Síria, els mestres busquen alternatives per formar els seus alumnes. Professors com Mohammed, d'una localitat d'Hama, reuneixen cent estudiants repartits en grups en una cova subterrània. Ell i la seva dona els ensenyen àrab, anglès i matemàtiques, segons la cadena de televisió Al-Jazira.

Mestres de primària congreguen els seus pupils en cases per donar-los classe amb el poc material que tenen. En algunes poblacions, petites aules mòbils serveixen de classe a estudiants que han perdut els seus col·legis. Per explicar al món aquesta tragèdia amb l'esperança que s'acabi, desenes de periodistes sirians s'enfronten a la mort. Segons Reporters Sense Fronteres (RSF), uns 200 informadors -inclosos estrangers- han perdut la vida a Síria des del 2011.