El cas Plus Ultra va blanquejar diners de "persones amb sancions"

Les autoritats franceses i suïsses revelen que alguns dels implicats en el cas Plus Ultra, que instrueix en secret pels delictes de blanqueig de capitals, organització criminal, apropiació indeguda i tràfic d’influències la titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de Madrid, María Esperanza Collazos, estan sent investigats pel suposat blanqueig "a gran escala" d’importants sumes de diners "de persones subjectes a sancions internacionals", segons especifiquen documents del ministeri públic de Suïssa, que centren la seva atenció en el suposat blanqueig de diners de "fons il·lícits procedents d’actes de malversació comesos per funcionaris públics a Veneçuela".

En la denúncia que va interposar la Fiscalia Anticorrupció a l’Audiència Nacional, que va acabar al jutjat de Collazos, s’indicava que els 53 milions que van rebre els directius de Plus Ultra amb el rescat de la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi) es van utilitzar per tornar uns préstecs a una empresa establerta Suïssa. I amb aquest procediment es van portar a terme presumptament operacions de blanqueig de "fons il·lícits procedents d’actes de malversació comesos per funcionaris públics a Veneçuela de quantia molt alta (fons públics de programes de distribució d’aliments subsidiats, CLAP, i vendes d’or del Banc de Veneçuela)", especifica una interlocutòria de l’Audiència Nacional.

El ministeri fiscal espanyol també fa referència en la seva denúncia al fet que l’empresa que va concedir els préstecs a Plus Ultra també va vendre or, per un import d’aproximadament uns 30 milions d’euros, a una mercantil dels Emirats Àrabs Units. Així mateix, va transferir importants quantitats de diners a Panamà.

L’actuació de la justícia espanyola es va produir després que la Fiscalia francesa sol·licités l’ajuda de les autoritats espanyoles per una investigació penal per tràfic d’informació privilegiada i blanqueig de capitals. El ministeri públic francès va iniciar les indagacions després de rebre un informe, el 18 de desembre del 2023, de l’Autoritat de Mercats Financers (AMF), l’organisme equivalent a la CNMV. Aquest document revelava que l’empresari peruà Luis Felipe Baca Arbulu, en col·laboració amb altres persones, va organitzar "fluxos financers substancials, sense cap justificació econòmica, entre empreses ubicades a l’estranger i gestionades per testaferros, alguns dels quals van beneficiar persones subjectes a sancions internacionals", indica una resolució de la Justícia suïssa a la qual ha tingut accés aquest diari.

Precisament, Luis Felipe Baca Arbulu és un dels querellats per la Fiscalia Anticorrupció en el cas Plus Ultra, en el qual també estan el germà de l’anterior, Enrique Martín Baca Arbulu, Gabriela Puente Garaboa (Veneçuela), Danilo Alfonso Diazgranados (Veneçuela), Simon Leendert Verhoeven (Països Baixos), Kristhian Alegre Walter (Perú) i un advocat espanyol.

Compareixença de Zapatero

Notícies relacionades

Catalunya regula el lloguer de temporada i d’habitacions per tal d’evitar fraus

El Govern defensa que Catalunya rep més diners que amb Rajoy

D’altra banda, el PP portarà l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero a la comissió d’investigació del Senat sobre els casos de corrupció que afecten el PSOE. "El teló de l’obra corrupta de Sánchez està caient, i el que movia els fils era Zapatero", va assegurar la portaveu dels populars al Senat, Alicia García, que es va preguntar si Zapatero va donar una "xivatada" a l’empresari Julio Martínez Martínez, investigat ara per irregularitats vinculades al rescat de l’aerolínia Plus Ultra. La mateixa García va admetre que no hi ha data concreta encara per a la compareixença del que va ser cap de l’Executiu entre el 2004 i el 2011, i també secretari general del PSOE, tot i que amb tota seguretat es produirà ja l’any que ve, quan es reprengui al febrer el període de sessions.

Es tracta de la mateixa comissió d’investigació en la qual dimecres passat va comparèixer l’ex número tres del PSOE, Santos Cerdán, i fa unes setmanes, el president del Govern, Pedro Sánchez, en un fet insòlit, ja que mai un cap de Govern havia comparegut davant d’una comissió d’investigació parlamentària sobre corrupció, informa Mariano Alonso Freire.