Atacada l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA al fer-se públics els seus codis d'espionatge informàtic

En l’univers de l’espionatge, ningú ni res és del tot clar i sovint l’espia és també l’espiat, encara més en l’era digital. Ho acaben de tornar a comprovar els Estats Units, que el cap de setmana passat van començar a veure com es publicava a internet el codi d’algunes de les més poderoses eines de ciberespionatge creades per l’Agència de Seguretat Nacional (NSA per les seves sigles en anglès), que el Govern de Washington ha utilitzat per infiltrar-se en xarxes de governs i empreses a tot el món.

Ningú sap qui hi ha al darrere de la publicació del codi, realitzada per un grup autodenominat Agents d’Ombres, que ha organitzat una «subhasta» a internet per donar més informació al millor postor. Però hi ha qui creu que aquesta subhasta és una maniobra de distracció i bastants experts assenyalen la possibilitat que siguin obra de Rússia. Entre ells, Edward Snowden, l’home que amb les seves filtracions va donar a conèixer al món els massius programes d’espionatge de la NSA, que ha suggerit que el que ha passat podria ser part d’un enfrontament «diplomàtic» entre Moscou i Washington vinculat al recent atac informàtic al Comitè Nacional Demòcrata.

ESCALADA

Tot i que encara no de forma oficial des de l’Administració de Barack Obama, als Estats Units s’ha assenyalat Rússia com a responsable d’aquest atac i, segons Snowden, amb la filtració del codi revelat aquest cap de setmana «sembla com si algú enviés un missatge  que una escalada en el joc d’acusacions podria tornar-se desagradable ràpidament».

No se sap si el codi revelat el cap de setmana, que data del 2013 i pot estar desfasat, va ser obtingut per pirates informàtics o si va ser exposat per un error de la NSA. El que ningú dubta és que és autèntic. Es tracta de 300 megabytes d’informació que detallen com es construeixen sofisticades eines amb què es pren control de 'firewalls' i, d’aquesta manera, es pot controlar la xarxa que aquests tallafocs digitals havien de protegir.

Segons 'The New York Times', el codi està dissenyat per infiltrar-se en sistemes informàtics de competidors com Rússia, la Xina i l’Iran. Així es poden posar «implants» en aquests sistemes afectats, que poden passar anys sense ser detectats i poden usar-se per controlar trànsit digital, extreure informació o fins i tot permetre un atac informàtic.

«Sens dubte són les claus del regne», va dir a 'The Washington Post' un exempleat de la unitat d’Operacions d’Accés a Mida de la NSA, la ultrasecreta divisió de pirateig informàtic de l’agència que va crear les eines ara revelades. «Parlem de material que minaria la seguretat de moltes xarxes importants governamentals i corporatives als EUA i a l’estranger».

CONSEQÜÈNCIES

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Encara és una incògnita si la publicació del codi podrà tenir aquestes greus conseqüències pràctiques, però almenys un individu, organització o fins i tot una agència estrangera ha tingut accés a les eines que ha usat la NSA per piratejar i també podria usar-les contra governs, empreses o xarxes vulnerables. Hi ha, a més a més, altres implicacions: qui tingui en el seu poder la informació original podria deixar en evidència la NSA i el Govern de Washington.

Aquí és on cobra força la teoria de Snowden assenyalant la «responsabilitat russa» després de la divulgació. «Possiblement és una advertència que algú pot demostrar responsabilitat dels EUA» per atacs que s’originessin en 'malware' com el revelat. «Podria tenir significatives conseqüències en política exterior», va dir l’exanalista en un dels tuits en què va analitzar la revelació.