L'oposició a Putin, dividida i delmada

Els tres partits que acompanyen Rússia Unida a la Cambra baixa del Parlament rus –el Partit Comunista de Rússia, els ultranacionalistes de Vladímir Zhirinovski, i Rússia Justa– no constitueixen cap força que s’oposi a les polítiques de Vladímir Putin en els temes de rellevància: intervenció a Ucraïna, campanya militar a Síria i restricció de les llibertats.

Les veus dissidents es troben fora del Parlament, en un ventall de partits d’ideologia liberal i prooccidental. Tot i el desafiament que suposa enfrontar-se a un contrincant que compta amb tots els ressorts de l’Estat per guanyar –televisions, administració– aquestes forces polítiques afronten dividides i delmades les eleccions del mes de setembre. La difusió recent del vídeo en una televisió estatal d’una trobada sexual extramarital entre Mikhaïl Kassiànov, líder de Parnas, amb una activista ha desencadenat una lluita fratricida a les files opositores. Molts companys, en especial Ilià Iaixin, membre de l’Executiva i persona molt pròxima a l’assassinat Borís Nemtsov, han qüestionat la idoneïtat de Kassiànov per encapçalar la candidatura del partit.

L’incident fa recordar el que va passar el 1999, abans de l’arribada de Putin al poder, quan l’avui president era al capdavant del Servei Federal de Seguretat (ex-KGB). El primer canal dela televisió russa va difondre un vídeo del llavors fiscal general de l’Estat, Iuri Skuràtov, amb dues prostitutes al llit.

El magistrat investigava la corrupció en la família i l’entorn del president rus, Borís Ieltsin, i la seva credibilitat en va sortir perjudicada. Així que va ser nomenat president interí, arran de la renúncia de Ieltsin el 31 de desembre de 1999, Putin va decretar la immunitat completa per al dimitit cap de l’Estat i la seva família.  

Una altra víctima de la difusió de la cinta sexual de Kassiànov és l’aliança entre el bloguer anticorrupció Aleksei Navalni i el partit Parnas. En les eleccions a l’alcaldia de Moscou del 2013, Navalni va aconseguir obtenir el 27% dels vots. L’activista no pot presentar-se com a candidat després d’haver sigut condemnat en un cas que molts observadors qualifiquen de «polític» i la retirada del seu suport resta possibilitats perquè el partit de Nemtsov pugui superar la barrera del 5% necessària per aconseguir representació a la Duma.

Notícies relacionades

Zelenski vol per a Ucraïna el 0,25% del PIB dels països europeus

Trump afirma que Espanya és un "problema" per a l’Aliança Atlàntica

Els intents de forjar una aliança entre Parnas i Iàbloko, l’altre partit liberal encapçalat per Grigori Iavlinski, no han fructificat. Aniran en llistes separades, cosa que disminueix les seves possibilitats d’èxit. «Iavlinski és vist amb desconfiança pels seus vincles amb el Kremlin», sosté un opositor. 

Després de les protestes contra el suposat frau electoral del 2011 i el 2012, destacades personalitats que hi van prendre parts han optat per abandonar el país a causa de la pressió que patien a Rússia en forma d’escorcolls policials o amenaces, entre elles l’expresentadora televisiva Ksenia Sobtxak; Zhanna Nemtsova, filla del difunt Nemtsov; o Maria Gaidar, filla de l’exprimer ministre rus Ígor Gaidar.