El Papa visita el camp d'extermini nazi d'Auschwitz

Capcot, sol i en silenci. Així ha iniciat el papa Francesc la seva històrica visita a Auschwitz, travessant amb la seva ja habitual manera de caminar pausada el cartell de ferro forjat amb la frase 'Arbeit macht frei' (El treball us fa lliures) que encara presideix l'entrada del camp nazi on van ser exterminades més d'un milió de persones durant la segona guerra mundial.

El Papa ha protagonitzat aquest divendres un dels moments més emotius del seu viatge a Polònia, iniciat dimecres, al visitar Auschwitz en el silenci més absolut. Sense intervencions públiques. Només ha deixat escrit al Llibre d'Honor del camp de concentració: "Senyor, tingues pietat del teu poble! Senyor, perdona tanta crueltat!".

El tribut de Francesc a les víctimes de l'holocaust nazi ha quedat simbolitzat amb una oració en silenci a la cel·la on el sacerdot polonès Maximilià Kolbe, canonitzat per Joan Pau II el 1982, va morir de fam i de set a mans dels nazis, després d'oferir la seva vida a canvi de la d'un pare de família. Kolbe, executat amb una injecció de gas fenol, va morir en aquest lloc fa exactament 75 anys.

AL 'BÚNKER DE LA FAM'

La visita ha començat poc després de les 9.00 (hora local). Després de ser rebut pel director del museu d'Auschwitz, el Papa s'ha traslladat en un petit cotxe elèctric al bloc 11, on hi ha les cel·les subterrànies en què es tancaven els presoners perquè morissin de fam i set, conegut com "el búnquer de la fam".

A la cel·la de Kolbe, Francesc ha resat, durant uns 10 minuts, enmig d'una lleu penombra, amb la porta enreixada oberta a la seva esquena. Davant del Pontífex, únicament tres ciris apagats i una petita finestra amb barrots, única manera de veure la llum del dia per a les víctimes.

LLUM D'OLI

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Durant el recorregut, el Papa ha encès un llum d'oli a l'nomenat Mur de la Mort, on eren afusellats els presoners, i ha besat i tocat amb la mà un dels pals destinats als afusellaments. Després ha saludat breument una dotzena de supervivents polonesos, jueus i gitanos, entre ells la violinista Helena Dunicz-Niwinska, de 101 anys.

Posteriorment, el Pontífex s'ha dirigit en cotxe al camp de Birkenau (Auschwitz II), a només tres quilòmetres, on els nazis van assassinar jueus a gran escala. Amb la cara seriosa i trista, el Papa ha resat en un monument a les víctimes, situat entre les ruïnes de les dues cambres de gas més grans. Allà ha tingut ocasió de saludar també els representants o familiars de 25 'Justos de les Nacions', el títol concedit pel Yad Vashem, el museu de la Memòria de l'Holocaust de Jerusalem, als que van arriscar la vida per salvar la d'algun jueu.