"Abdelhak no vindrà avui a treballar"

Arbúcies és un poble massa petit perquè els veïns no es coneguin tots de vista. Però a Abdelhak, de 34 anys, i a Omar, de 22, els dos homes d'origen marroquí detinguts aquest dimecres per la Guàrdia Civil, no només els coneixien de vista. Tots dos feia molts anys que vivien aquí i estaven ben integrats al municipi. 

Abdelhak està casat amb la Mònica, una dona d'Arbúcies amb qui té dues filles, de 7 i 4 anys. Totes dues van néixer aquí, estudien a l'escola del municipi i van al casal d'estiu que munta l'ajuntament. De fet, la Mònica treballa al consistori com a assistenta de neteja. Aquesta migdia, quan han acabat el registre del seu domicili i s'han emportat el seu marit, la dona s'ha quedat esperant al costat del portal que els policies la traguessin d'allà tan aviat com poguessin. Segurament serà la persona més buscada a partir d'ara, la que més preguntes li voldrà fer el seu entorn sobre les greus acusacions que pesen sobre Abdelhak. Aquest dimecres, no obstant, no ha volgut dir res. “Encara no puc”, ha aconseguit articular, visiblement alterada.

UN VEÍ MÉS

Abdelhak feia més de 10 anys que treballava en una de les quatre empreses que fabriquen autobusos a Arbúcies. “Era un bon treballador”, subratllen amb els ulls com plats treballadors d'aquesta companyia. La seva feina consistia a donar les capes finals de pintura a la xapa dels vehicles i posar “els retolats”. El responsable de l'empresa ha rebut una trucada de la Guàrdia Civil a primera hora que li ha notificat que Abdelhak no aniria “a treballar” aquest dimecres. Al municipi ja havia corregut com la pólvora el motiu que justificava la seva absència.

Els germans El Jelaly són quatre. Abdelhak és el penúltim, i Omar, l'altre arrestat, el més petit de tots. Aquest últim vivia en un domicili pròxim al del seu germà Abdelhak. Compartien gimnàs, el Coliseo Gym. Omar no treballava i el descriuen -aparentment- com un jove més pendent de sortir de festa i de disfrutar de la vida que de la religió musulmana. El seu era un cas “més típic” de les dificultats que a vegades troben els joves d'origen emigrant per fer-se un lloc en el món laboral. 

El responsable del gimnàs, Alberto, va notar que després de l'últim viatge d'Abdelhak al Marroc, va tornar canviat. Al Facebook va començar a penjar missatges en àrab --cosa que no havia fet gaire fins aleshores-- i va optar per apartar-se del grup i entrenar-se en solitari. Tant ell com Omar practiquen kickboxing, un art de combat que Abdelhak ja coneixia abans d'arribar a Espanya. 

GERMÀ MORT A SÍRIA 

Hi havia un tercer germà que també s'havia buscat la vida a Arbúcies, Bacher. Estava casat, tenia dos fills, de 3 i 5 anys, i semblava tan adaptat com Abdelhak. Havia regentat una carnisseria, havia atès a la botiga de la gasolinera del poble i havia fet de conductor d'autobusos. De sobte, va aixecar el campament i va tornar al Marroc amb tota la família. Fa uns sis mesos, sobre el municipi va sobrevolar la notícia que havia mort lluitant a Síria, a les files de l'exèrcit de l'Estat Islàmic.

La gravetat de l'assumpte va fer impossible que el poble fos capaç d'assimilar-ho completament. Per això ningú s'ho va acabar de creure del tot. Una perplexitat que també va facilitar que ni l'alcalde de la població, Pere Garriga, considerés raonable que toqués sospitar dels dos germans. “No sé si la Guàrdia Civil o els Mossos d’Esquadra van començar llavors a investigar-los, però nosaltres no teníem per què dubtar d'ells, no donaven cap mostra d'haver-se radicalitzat", ha raonat.

Abdelhak, quan va morir el seu germà a la gihad, va demanar permís a l'empresa "per viatjar al Marroc". No va donar cap explicació, encara que a la fàbrica va arribar també la informació de com havia mort el familiar. Potser va ser aquest viatge el que va canviar el comportament del qual comenten al gimnàs. 

25% DE POBLACIÓ IMMIGRANT 

Notícies relacionades

Detinguts a Arbúcies dos germans per finançar a l'Estat Islàmic

Els gasoductes de Geòrgia inquieten Occident

Arbúcies, recorda l'alcalde Garriga, és un poble de 7.000 habitants, ubicat en una vall que pertany al parc natural del Montseny. Té el 25% de població immigrant i, més o menys, la meitat prové del Marroc. “Ningú podia esperar que pogués passar en un lloc com aquest”.

Aquest dimecres, poc abans de les cinc del matí la Guàrdia Civil ha trucat a la policia local per avisar que començava una operació contra dos veïns acusats per l'Audiència Nacional d'enviar diners al Daesh. L'enrenou s'ha completat quan han arribat els periodistes a seguir en directe els escorcolls a les cases d'Abdelhak i Omar. Per més vegades que ho diguessin per la televisió, per més vegades que ho repetissin les ràdios, que Abdelhak i Omar estiguessin finançant el terrorisme gihadista costa molt de creure a aquests veïns. El nom de l'Estat Islàmic és massa gran per a un poble tan petit.