De convencions i sèries: de Frank Underwood a Donald Trump

“Crec que molts demòcrates ho toleren tot excepte els republicans”; “això és perquè molts republicans són, simplement, intolerants”. Aaron Tveit i Mary Elizabeth Winstead són els protagonistes de la nova sèrie política de l'estiu: 'Braindead'. Els personatges són testimonis de la radicalització dels seus partits i la consegüent tensió (i violència) que es desferma entre ells.

“Quan la gent se'n va als extrems, no poden dialogar ni acordar res”, deia Michelle KingMichelle King, una de les creadores de la sèrie. A 'Braindead', la causa d'aquesta preocupant radicalització són unes bestioles alienígenes que se't fiquen al cap i et buiden el cervell. En la realitat no cal entrar en el territori de la ciència-ficció per veure com la societat nord-americana s'ha polaritzat els últims anys. L'èxit del missatge 'antiestablishment' de Donald Trump i Bernie Sanders n'és una prova.

LA VEU DELS DELEGATS

També hi ha polarització dins dels partits. En la convenció republicana d'aquesta setmana a Cleveland, gran part dels pesos pesants de la formació s'han absentat, com els Bush, el senador Marco Rubio i el governador John Kasich.

De la mateixa manera, la tensió entre el bàndol favorable i contrari a Trump va donar un dels titulars de dilluns, quan la majoria dels delegats d'11 estats es van mostrar d'acord a canviar les regles de la nominació. Això hauria permès que els 2.472 delegats elegissin el seu candidat favorit sense haver de votar obligats per les primàries.

Últim intent, doncs, per evitar la nominació del magnat, i una jugada que no sorprendrà l'espectador versat en sèries com 'House of cards', que en l'última temporada va tenir la seva dosi de martingales polítiques a l'hora d'escollir el candidat a la vicepresidència en la convenció, en aquest cas, demòcrata. Allà també, els crits de la multitud, els “ais” i els “nais” explicats per decibels, van decidir a favor d'una opció, i no l'altra.

FICCIÓ I REALITAT

“Aquesta setmana hem vist aspectes que recorden molt la ficció”, ha comentat a EL PERIÓDICO Diana Rubio, experta en esdeveniments polítics i coordinadora del llibre de pròxima publicació 'Política en serie, la ficción que inspira al poder' '. Posa d'exemple el “discurs plagiat” de Melania TrumpMelania Trump, encara que la surrealista aparició de Ted CruzTed Cruz a l'escenari, que es va negar a recolzar el seu contrincant en les primàries, ben bé en podria ser un altre.

Realitat i ficció s'entrellacen, i és que, com ha dit Ignacio Martín Granados, politòleg i un dels autors del llibre, per fer més creïbles i atractives les trames, les sèries juguen amb el que podria passar. “És en aquests casos quan ens trobem amb escenaris que després passen de veritat i fan bona la dita que ‘la realitat supera la ficció’”, afegeix.

TRUMP I UNDERWOOD

En una entrevista de Ricardo Mir de Francia, el periodista Mark Singer deia que la crueltat de Trump l'acosta a la sociopatia. Cruel i sociòpata, dues paraules que molts utilitzarien per descriure Frank Underwood a 'House of cards'. El primer ara és republicà i el segon demòcrata, però la campanya actual de Trump, diu Granados, sembla que s'inspira en la del personatge que interpreta Kevin Spacey.

Una cosa semblant diu Anna Tous, autora del llibre 'La política en las series de televisión. Entre el cinismo y la utopía', que relaciona l'agressivitat d'algunes de les iniciatives del magnat amb les d'Underwood. Els assessors de Trump, diu, es podrien haver fixat en tècniques de la sèrie.

Notícies relacionades

Ted Cruz l'arma a la Convenció republicana negant-li el suport a Trump

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La incredulitat i posterior indignació sobre les opcions de Trump a què van jugar els seus contrincants i els mitjans va arribar a plantejar una convenció oberta a l'estil Underwood. Allà, un candidat sortit de les martingales realitzades entre bastidors podria haver deixat el novaiorquès fora de la cursa.

Però aquesta vegada la ficció sí que ha superat la realitat. Dimarts Trump va aconseguir els 1.237 delegats que l'acrediten oficialment com el candidat republicà a la presidència dels EUA. Un final força còmode i, sens dubte, no tan fosc.